La immigració - 1

Tot i que ja he tractat aquesta qüestió altres vegades, es un tema que mereix constant atenció. I no nomes en el nostre entorn immediat: Per exemple, comentaris fets a un article publicat a Le Monde d'avui:                                                                                                    

Vos réactions (2)Réagir

Mont Thabor 11/03/2014 - 13h18

Pourquoi la diversité est-elle vécue comme une richesse aux USA et un danger en France ? Parce que les Américains sont fiers d'être Américains et transmettent cette fierté aux immigrants alors que nous avons honte de notre Histoire ? Parce que les Américains, eux, savent donner un modèle à aimer à ceux qui viennent chez eux ? Vaste sujet qu'il faudrait penser en dehors, et du racisme ordinaire, et de la "honte de l'homme blanc occidental" qui sont les deux faces d'une même bêtise.

@Mont Thabor 11/03/2014 - 16h07

D'abord, le fait que la diversité soit "vécue comme une richesse aux USA" est très discutable: c'est faux en dehors des grandes villes des côtes, et, partout, il s'agit avant tout de communautés qui se parlent à peine et s'ignorent. Ensuite, comparez ce qui est comparable: l'immigration en France et plus généralement en Europe est surtout faite d'immigration de regroupement familial, très peu qualifiée, ce qui est moins le cas aux USA. Réponse à votre question...

Com veieu a tot arreu "cuecen habas".

Jo insisteixo, el problema de la immigració no es un problema local, es un problema mundial que s'origina degut a les diferencies sobre tot econòmiques, però també polítiques, que es donen en el mon.

Es difícil saber si en el cas de que s'assolis un nivell de benestança comparable en tots els països del mon, això determinaria la contenció del flux migratori des dels països pobres als països mes rics. Possiblement hi hauria una contenció de la immigració que origina la misèria.

Però no es gens fàcil canviar el model capitalista d’explotació i acaparament de matèries primeres, mitjans de producció i riquesa econòmica, que està polaritzant-se cada cop mes en mans d’uns quants que disposen dels recursos necessaris per a condicionar la vida d’una immensa població que no te possibilitats d’accedir-hi.

Només cal veure que fins i tot la gent de països que s’autodenominaven d’esquerres, (o encara ho fan) aprofiten les oportunitats del sistema capitalista, fins ara tradicionalment “occidental”, per a acaparar riqueses i explotar mes les poblacions mes desfavorides.

Evidentment això no ho podrien fer sense el concurs de governants corruptes i l’avidesa de multinacionals i grups que controlen als sistemes polítics, movent-los com a titelles.

Els dos principals actius que la humanitat te son les matèries primeres que proporciona el planeta i la força de treball.

                                                                                                                 (Seguirà)

Un gran fotógraf: Joan Colom

Veia les fotografies amb els meus ulls d’ara i davant meu desfilava  una col·lecció de personatges, molts d’ells esperpèntics, enquadrats en escenaris barcelonins, personatges que jo recordava  i que em semblaven xocants.

A molts d’ells jo els havia vist en directe, amb uns ulls mes joves i el que les fotos ara em rebel·laven com xocant, en aquell temps formava part d’una quotidianitat mes, diguem-ne, “natural”.

Les Rambles, el Raval, el Born, el Barri “Xino”,  el Port...i determinats subjectes que hi deambulaven: pidolaires, prostitutes, processionàires, mariners americans, camorristes, xerraires i un bon munt de gent curiosa.

Totes aquestes imatges adormides en els meus records, me les ha revifat l’exposició fotogràfica en homenatge d’en Joan Colom, “Jo faig el carrer”, que aquests dies te lloc en el palau del MNAC a Barcelona. Aquest fotògraf, de 93 anys i ben actiu encare, ha estat espectador d’una part  important de la vida a Barcelona, rebutjada per molts, però que ha existit  i existeix, i que també es historia de la ciutat.

Amb ulls de notari gràfic ha anat recopilant durant tants i tants anys els testimonis d’una ciutat ben viva i contradictòria.  Joan Colom no es nomes un mestre de la fotografia, sinó un veritable sociòleg,  que demostra que ben a prop nostre tenim elements dignes d’investigació i que mereixen la nostra curiositat.

Recomanable visitar-la.

Tot cercant informació sobre aquest fotògraf, m’he ensopegat amb el treball que sobre ell va fer en Manuel Asensi Perez, catedràtic de filosofia a la Universitat de Valencia: JOAN COLOM Y EL DEVENIR PUTA DEL

FOTÓGRAFO, treball que pretenia incloure al catàleg de l’exposició d’en Colom a Madrid el Maig del 2004. El filòsof es dol de que finalment en Colom rebutges incloure’l, i haig de dir que no m’estranya.

Trobo delirant la teoria de que en Colom acabava essent una puta com les que fotografiava. Ja entenc que ho planteja des d’un punt de vista “filosòfic”,  però no veig que s’aguanti per cap lloc. D’entrada, l’Asensi es cenyeix molt a les fotografies sobre prostitutes que va fer el fotògraf, però aquest no va ser l’únic camp en que va treballar, tot I que sigui el mes nombrós. Desprès, fa interpretacions sobre elements escenogràfics que no tenen cap sentit, com assimilar que l’espai al darrera del cul d’una dona fotografiada (fot. 1ª) el deixa expressament per a entendre que estava allí a fi de ser omplert per algú disposat a pagar i fer el que la postura de la dona li promogués a fer.

Penso que la explicació es mes senzilla i que si la escena ha quedat així es perquè el fotògraf l’ha captat, seguint la seva manera de fer, de forma dissimulada. Si hi hagués hagut algú mes a prop, segurament no hagués pogut fer la fotografia.

En fi. Sense que això vulgui expressar cap voluntat de comparar-me amb el mestre, el que hem de patir el fotògrafs aficionats!

Fotos que m'agrada compartir - Meravellos Japó

Gran santuario de Meiji en Japón

Publicat  a Fotopedia - Lo mejor del Japón.

Fotograf Chris Wells (copyright)


Per a veure la fotografía en el lloc original de Fotopedia, pulsar damunt de les llet res en blau.

Fotos que m'agrada compartir - Meravellos Japo

Castillo de Nagoya en Japón

Publicat a Fotopedia - Lo mejor del Japón 

Fotograf: Norbert Woehnl

(Per a veure la fotografia en la Fotopedia original, pulsar damunt del resaltat en blau)

Los revolcones judiciales de los gobernantes

Arrojo. Arrojo es la palabra que se me ocurre para calificar el valor que tienen aquellos miembros del partido que ostenta el gobierno de España y que se manifiestan dando lecciones de cómo se deben de hacer las cosas y que tipo de moral debe de presidir los criterios de quienes no son de este partido.

A esta calificación llego yo tras leer los siguientes titulares que han aparecido muy recientemente en los periódicos:

- El consejo de Europa ve ilegal negar acceso sanitario a los sinpapeles.

- El TSJM rechaza la privatización de la sanidad en Madrid.

- El TSJCM ha condenado a la Junta de Castilla – La Mancha a readmitir a más de 400 interinos despedidos.

Y ello por no hablar de otras advertencias que han ido recibiendo, como lo de la cláusula suelo en las hipotecas, en materia de los desahucios galopantes o la resolución del Tribunal Europeo de Derechos Humanos sobre la doctrina Parot. Y en otros contextos,  temas donde han tenido que cambiar de propósitos, como el rechazo de los ciudadanos a imposiciones en materia de obras públicas, caso de Gamonal en Burgos, el fracaso de las autopistas de Madrid, las sospechas de malas actuaciones en la tramitación de expropiaciones para la línea férrea del AVE de Extremadura, etc. etc.  

Aparte de las constantes sombras de corrupción que se ciernen sobre muchos de los miembros de ese partido…si bien en esta materia no me olvido de que hay otros partidos con sospechas no resueltas e incluso confirmadas.

¿Es que no hacen nada bien, que instancias judiciales de todo tipo han de andar enmendándoles la plana?

Quizás debería cambiar mi valoración inicial de “arrojo”,  para pedirles a ver si pueden tener algo más de “sonrojo”.

Colors a fotopedia

http://www.fotopedia.com/community_login#!/items/e4-OQXo_noA-bYgRmcNra3I/sharing_dialog

Internet i la catifa magica

Internet. Internet es moltes coses. Unes bones i altres dolentes. Fins i tot molt dolentes.

Tantmateix, en certs aspectes, Internet es com una alfombra magica, que et permet viatjar sense moure't de casa. I navegant per Internet he fet un descobriment que m'ha permes abocar-me a una finestra increible: Fotopedia.

Les imatges que hom troba per mitjans d'aquesta aplicacio, et fan contemplar un univers de bellesa. No nomes per la perfeccio tecnica de les fotografies, sino tambe per el contingut de la majoria de les escenes. 

Em sembla que es de justicia compartir-les i per aixo vull anar incloent enllaços a determinats continguts, sempre cercant dues premises que considero molt adients: la bellesa i l'exotisme.

Birmania:    

Colina de Shwe-daung en Sueños de Birmania