S’ha universalitzat la presa de pel de les borses que et cobren en els comerços.
Segons la pretesa justificació recolzada per campanyes de molt calat, cobrar les borses es fa per prevenir la masiva utilització del plàstic que en definitiva perjudica el medi ambient. De veritat? Si es paguen ja no es perjudica el medi ambient? Des del meu punt de vista això només serveix per que algú tingui uns ingressos extres, perquè de la meva experiencia no veig gaire gent que digui “Ah no, si s’ha de pagar no vull borsa”.
I ara en els comerços que no fan servir borses de plàstic, també les cobren a part.
M’hi vaig trobar fa uns dies quan en una botiga de roba em van oferir la borsa i ja anava la caixera a contabilitzar l’import. La vaig aturar i li vaig preguntar si es que anava a fer-me un descompte per difondre publicitat gratuita de la marca.
Em va mirar com si li estigues parlant un extra-terrestre i em va dir “nooooo, que va, es que les hem de cobrar”. Li vaig contestar que no calia i treient de la butxaca una borsa que hi duia vaig enteforar els productes que havia comprat adins. Evidentment no era de la marca corresponent a la casa on estava comprant.
No ho trobo ni mig normal que facin això. Si les borses del producte que sigui son tan perjudicials, que les prohibeixin, però que no estafin a la parroquia.
Poso això al mateix nivell que les empreses que sense advertencia previa han disminuit la quantitat o el pes dels productes que venen, però no han modificat el preu. O els preus abusius que es marquen per alguns productes, perquè segurament tots deuen de venir d’Ucraïna, que s’ha convertit en la gran excusa per a encarir-ho tot.
He arribat però a la conclusió de que ens agrada que ens prenguin el pel. Tots aquests abusos i mermes la major part de la gent les soporta estoicament i sense donar-lis importancia, perquè semble que reclamar drets ens situa en una posició incomoda i fins i tot en el cas de la borsa vaig notar que a algú de la cua semblava produir-li vergonya aliena.
I mireu que us dic, els drets s’han de reclamar quan comença el perjudici que la seva manca ocasiona. Quan el problema s’ha convertit en una bola molt gran, resultarà cada cop mes difícil una rectificació, perquè aquests perjudicis ja tindràn carta de naturalesa. I ho afirmo no ùnicament per el cas de les borses o els encariments dissimulats, ho afirmo per qualsevol dret de caracter personal, identitari, cultural, d’educació, sanitari, de llibertat d’expressió, legal, etc. que cada dia ens van laminant, amb dissimul però sense pausa.
Penso que no som conscients de la força que podem exercir. Si existeix un perjudici l’hem de combatre amb una actitud tant senzilla com no comprar o el.legir altres comerços o marques que no facin servir el dissimul per a prendre’ns el pel.
