“El bon rotllo”

Si, ja se que es millor lo del bon rotllo, lo de no estaré emprenyat tota la vida, lo de guaita que bo que soc, no com altres…

Però us ben prometo que no ho entenc. Ahir en Trias va deixar la vida política i es va acomiadar des del ple de l’Ajuntament de Barcelona i tot van ser flors i violes. Abraçades frases emotives i records positius. I la petició de que li donin la Medalla d'or de la Ciutat.

A una persona que li van fer la vida impossible des de totes les instancies, que van aprofitar-se d’una campanya fraudulenta destinada a demostrar que tenia diners a Suïssa, quan no era veritat, però va ocasionar que perdès l’alcaldia que passà a mans de qui no tingué cap empatx en pactar amb el representant de C's. M’agradaria saber quant va costar tot això.

 

De “amics” que li van muntar el circ de la “Ciutat Morta”, amb col·laboració d’okupes, anarquistes i demés gent de  “reconeguda solvència”, un d’ells per cert, protagonista de l’infamia de documental,  acusat d’assassinat més tard.

 

A una persona que havent guanyat les darreres eleccions a l’Ajuntament va veure com un inimaginable pacte PSC - PP li treia la possibilitat de governar la ciutat. Això si, en l’acomiadament molt de reconeixements al seu tarannà i a les seves maneres de fer política. 

 

Perdoneu-me, però o soc massa innocent o hi han paràmetres  en el mon de la política que funcionen per sota del que es veu i que porten a estranyes convinences.

 

A que ve ara que s’acomiadi “amb afecte” de la Colau, que li va posar tots els pals a les rodes que va pogué?

 

No es necessari fer un numeret de l’estil de “que us bombin”, però amb un sobri “fins aquí he arribat i constatant que se m’ha impedit en diverses ocasions i mitjançant maniobres torticeres el realitzar la voluntat dels ciutadans que m’havien votat, m’acomiado de tots vosaltres i d’aquesta Cambra” i punt. El demés es fullaraca. Per molta medalla que li prometin perquè calli.