Veia les
fotografies amb els meus ulls d’ara i davant meu desfilava una col·lecció de personatges, molts d’ells esperpèntics,
enquadrats en escenaris barcelonins, personatges que jo recordava i que em semblaven xocants.
A molts d’ells jo
els havia vist en directe, amb uns ulls mes joves i el que les fotos ara em
rebel·laven com xocant, en aquell temps formava part d’una quotidianitat mes, diguem-ne, “natural”.
Les Rambles, el
Raval, el Born, el Barri “Xino”, el Port...i determinats subjectes que hi deambulaven: pidolaires, prostitutes,
processionàires, mariners americans, camorristes, xerraires i un bon munt de gent curiosa.
Totes aquestes
imatges adormides en els meus records, me les ha revifat l’exposició
fotogràfica en homenatge d’en Joan Colom, “Jo faig el carrer”, que aquests dies
te lloc en el palau del MNAC a Barcelona. Aquest fotògraf, de 93 anys i ben
actiu encare, ha estat espectador d’una part
important de la vida a Barcelona, rebutjada per molts, però que ha
existit i existeix, i que també es
historia de la ciutat.
Amb ulls de
notari gràfic ha anat recopilant durant tants i tants anys els testimonis d’una
ciutat ben viva i contradictòria. Joan
Colom no es nomes un mestre de la fotografia, sinó un veritable sociòleg, que demostra que ben a prop nostre tenim
elements dignes d’investigació i que mereixen la nostra curiositat.
Recomanable
visitar-la.
Tot cercant
informació sobre aquest fotògraf, m’he ensopegat amb el treball que sobre ell
va fer en Manuel Asensi Perez, catedràtic de filosofia a la Universitat de
Valencia: JOAN COLOM Y EL DEVENIR PUTA DEL
FOTÓGRAFO, treball que pretenia incloure al catàleg de l’exposició d’en Colom a
Madrid el Maig del 2004. El filòsof es dol de que finalment en Colom rebutges
incloure’l, i haig de dir que no m’estranya.
Trobo delirant la
teoria de que en Colom acabava essent una puta com les que fotografiava. Ja
entenc que ho planteja des d’un punt de vista “filosòfic”, però no veig que s’aguanti per cap lloc. D’entrada,
l’Asensi es cenyeix molt a les fotografies sobre prostitutes que va fer el fotògraf,
però aquest no va ser l’únic camp en que va treballar, tot I que sigui el mes nombrós.
Desprès, fa interpretacions sobre elements escenogràfics que no tenen cap
sentit, com assimilar que l’espai al darrera del cul d’una dona fotografiada (fot.
1ª) el deixa expressament per a entendre que estava allí a fi de ser omplert
per algú disposat a pagar i fer el que la postura de la dona li promogués a
fer.
Penso que la
explicació es mes senzilla i que si la escena ha quedat així es perquè el fotògraf
l’ha captat, seguint la seva manera de fer, de forma dissimulada. Si hi hagués
hagut algú mes a prop, segurament no hagués pogut fer la fotografia.
En fi. Sense que això
vulgui expressar cap voluntat de comparar-me amb el mestre, el que hem de patir
el fotògrafs aficionats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada