L’afer Grifols sobre possibles irregularitats en la seva gestió financera, que darrerament ha ocupat espais a noticiaris com a conseqüencia de l’actitud especulativa del fons Gotham, ha donat lloc a una reacció d’aquelles de “Ho veieu, catalans havien de ser. I a més no tenen ni la dignitat de posar la bandera d’Espanya a l’edifici de la seva seu, a Los Angeles”.
Com la major part de les opinions i valoracions vessades per mitjans d’ X (abans twitter), les manifestacions han estat desaforades i tenyides de posicions prejudicials que atenen més al punt de vista esbiaixat de qui les expressa que no pas a una objectivitat necessaria per a arribar a coneixer la realitat de la qüestió.
I ara es coneix ja qui es el factótum de Ghotam, un tal Yu, un pinta per anar-hi en compte. Ha visitat la presó varies vegades, ha violat les seves condicionals, ha falsejat documentació…i tampoc se sap si l’esmentada Gotham està legalment constituida. Una joia, vaja, de l’estil del més proper “Pequeño Nicolas”. Ha provocat una baixada del valor accionarial de Grifols que li permetè comprar a preu barato i vendre gairebé immediatament a preu més alt, procurant-se una bona picossada.
Personatges que prosperen pujats al damunt d’una capça de sabates buida, entabanadors amb maestria que poden ocasionar problemes molt greus. Les noves tecnologies els han donat més ales per la possibilitat d’oferir una imatge aparentment seriosa.
I que saben tocar resorts, arrossegant a persones propenses a la crédulitat en una societat amb molts individus i fins tot col.lectius propensos a acceptar discursos afalagadors o interessats i ara m’ha vingut a la memoria la trista historia dels assassinats a Morata de Tajuña, enredats per un d’aquests anomenats “estafadors de l’amor”.
La conclusió es que hi ha que ser escèptic per damunt de tot. No creure’s res ni a ningú. I esperonar a les autoritats que correspongui perquè protegeixin als ciutadans i a les entitats de tants desaprensius.
