“Gramophone”, 1933, Museu d’Art de la ciutat de Nagoya, Japó. Ikuharu
Watanabe (1895-1975), pintor japonès “perseguidor de la bellesa” 美人 絵 (Bjin-Ga), moviment pictòric
que tractava de representar la bellesa, tant de dones com d’homes, seguint els criteris i pautes artístics japonesos, sobretot a l’era Meiji (1868-1912). Utilitzaven preferentment
la tècnica ukiyo-e o xilografia sobre
suport de fusta. Aquesta pintura es el resultat d’una evolució de l’artista en establir-se a Nagoya, que
va buscar una concepció de l’escena més refrescant i sensitiva, tant en dibuix com
en colors, a l’empara del que es va anomenar un “nou estil clàssic”, si be en va
aplicar les tècniques japoneses tant en perspectives, en la distribució o en els angles
de visió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada