Pintors realistes: Carl Zewy

 

"La xafardera", 1909, Carl Zewy (1855-1929) pintor austriac d'estil realista, que es va dedicar a pintar escenes de genre, reproduint situacions domèstiques qüotidianes enmarcades en un ampli ventall de nivells socials, moltes d'elles amb  tocs humorístics. Va ser amic del Director de cine Fritz Lang.

Pintors naturalistes: Archibald Thornburn

"Esquirols en un arbre", 1903. Archibald Thorburn (1860-1935) aquarel.liste escocés que s'especialitzà en pintar animals propers, sobretot ocells i aus de corral, però que excepcionalment alguna vegada recollia en els seus llençs algún animaló diferent, com en aquest cas que va recollir uns esquirols.  Fill d'un miniaturista, pintor oficial de la reina Victoria d'Anglaterra, aprengué ben aviat el seu ofici que desenvolupà al mateix temps que practicava  la il.lustració de llibres científics. Aquesta dedicació sembla contradictoria amb una altra que el caracteritzà, anomenada falsament esport: la cacera.

Pintors surrealistes: Jimmy Lawlor

 "A travers de la cadira", Jimmy Lawlor, pintor surrealista irlandés, nascut el 1967 i que actualment resideix a Westport, a l'Est d'Irlanda. El surrealisme ha existit des de ben antic, veure p.e. el Jardi de les Delicies del Bosco o les pintures de Giusseppe Arcimboldo, però no es fins els anys 20 del segle passat que adquereix la força d'un moviment artístic i cultural, a part de polític, de la ma d'André Breton, que el defensava com a moviment revolucionari, associant-lo al comunisme i a l'anarquisme.  Aquest moviment involucrà a gran quantitat d'artistes, molts de gran impacte, com Dalí, Picasso, Miró, Magritte, Eluard, Ernst, Tanguy i un llarg etc. Molts d'ells es van desencisar en veure que Breton s'afiliava al Partit Comunista i aixó suposà un cisma en el sentit, no de que abandonessin el surrealisme, sinó que defugissin la càrrega política comunista que Breton pretenia donar-li. Hi han diversos estils de surrealisme, esencialment el que fa servir imatges figuratives, enmarcades en escenes onìriques  (Dalí, Magritte, De Chirico, p.e.) i el surrealisme abstracte en el que les imatges es correspondrien amb la concepció de l'abstracció generada per cada artista (Picabia, Miró, Ernst, Massó, p.e.) Al surrealisme figuratiu pertanyen les obres d'aquest pintor irlandes, que ha explicat la técnica que fa servir: capta imatges quotidianes properes del seu entorn, les barreja i hi afegeix l'escenografía creativa que genera en el seu cervell. Freud amb les seves teories sobre el psicoanàlisi i Apollinaire com a poeta, van tenir una notable influencia sobre Bretón.

Pintors cubistes: Julio González

 

"Cap cridant", 1939, MNAC Barcelona. Julio González (1876-1942) va ser preferentment un escultor,  que realitzà nombroses obres de gran format en ferro, especialitat en la que se'l pot considerar pioner. Es va forjar en la metal.listeria artística del seu pare i a l'escola de la Llotja de Barcelona. El 1899 va marxar a París però no es fins el 1927 que la seva obra escultórica no agafa la volada que la va caracteritzar i la seva emprenta tingué especial significació en escultors com Chillida, Oteiza o Alfaro. També va tenir espai per la pintura, de manera no tant relevant com amb l'escultura, però resulta obvi que va rebre influencia sobre el cubisme per part del seu amic Picasso, com resalta en aquesta pintura. Participaren junts al Pavelló Espanyol de l'Expo de París en el 1937, Picasso amb el "Guernica", Joan Miró amb "El segador" i González amb l'escultura "La Montserrat", considerada com una representació mítica de Catalunya, un testimoni sobre l'agressió feixista i un manifest a favor de la llibertat.

Pintors fauvistes: André Derain

 

"Ball dels soldats a Suresnes", 1903, Museu d'Art de Sant Luis, Missouri. André Derain (1880-1954). Derain era estudiant d'ingenieria, però de mentre practicava la seva afició per la pintura de forma autodidàctica. Matisse va convencer els seus pares perquè l'autoritzessin a deixar l'ingenieria i es dediqués plenament a la pintura. L'any 1905 Matisse i Derain van residir a Cotlliure i allí van avançar en l'estil de figures audaçes en colors i composicions, que donarien lloc a la creació de l'estil "fauvista", paraula que deriva del calificatiu que els donà un crìtic d'art: les feres. Desprès de la IGM les seves obres van retornar a estils més classics seguint el moviment anomenat "Tornada a l'ordre" i també intervinguè en decoracions per a obres teatrals i de ballet, amb tot el que obtingué grans èxits. A la IIGM el van cortejar els nazis com a representant de la cultura francesa el que produí que en acabar la conflagració fos considerat com a col.laboracionista. Això el dugué a l'ostracisme del que, en part voluntariament, no se'n va sortir durant la resta de la seva vida.

Pintors romàntics: Eugene de Blaas

 

"El flirteig", 1904. Eugene de Blaas (1843-1931) Pintor romàntic italià que va neixer aprop de Roma, de pares austriacs. El seu pare, també pintor, va ser el seu mestre i a consequencia d'haver-se treslladat a Venecia, com a professor de l'Academia de Belles Arts d'aquella ciutat, la major part de les seves obres les va realitzar allí. Es va especialitzar en escenes quotidianes impregnades de una certa ingenuitat, descrivint situacions domèstiques, flirtetjos, dames venecianes,  retrats, tot revestit d'un acurat detall en les descripcions gràfiques de vestimentes, arquitectura o mobiliari. Les seves obres nodreixin moltes col.lecions particulars, però també estan presents en nombrosos museus del Regne Unit.

Expressionisme - abstracció: Vassily Kandinsky

 

“Cases de Munic”, 1908, Von der Heydt Museum, Wuppertal, Alemanya. Vassily Kandinsky (1866-1944). Aquest pintor es més conegut pels seus quadres abstractes, estil pictóric amb el que es desenvolupà a partir del 1910, però abans havia produit gran quantitat de pintures en estil expressionista, com aquesta, segurament influenciat per la seva estancia com a professor a Alemanya des de 1896 i basant-se en el criteri de que la importancia de l'art  resideix en el que transmet, no en el que representa. Una pintura seva, "El genet blau",  va donar nom al grup expressionista que va eclosionar a Alemanya en aquells anys.  D’origen rus (nasquè a Moscú), es nacionalitzà alemany i el 1933, quan es traslladà a París va adoptar la nacionalitat francesa. En tota l’obra de Kandinsky s’hi pot detectar l’esperit musical que presidia la seva realització: ell va ser també un músic expert i plasmava les formes i els colors segons acords i tonalitats musicals. Per exemple els colors verds s’ajustarien als tons emesos per un violí, la trompeta posaría de relleu colors grocs i vermells i la flauta i l’orgue suposarien tonalitats blaves. En els anys 20 les seves activitats al front de l'Institut per la Cultura Artística junt amb Malèvitx, els van dur a un enfrontament amb els contructivistes Tatlin i Ródchenko, que tenien el recolzament de les autoritats revolucionaries, el que va suposar la seva marxa definitiva de Russia.