“La geganta”, 1947, Museu Leonor Carrington, San Luis Potosí, Mèxic. Carrington (1917-2011) artista nascuda a Lancashire, Anglaterra, en una família benestant, va optar per rebel·lar-se en contra del criteri del seu pare que la volia promesa i casada amb algun personatge acomodat de l’etablishment britànic. De ben petita la seva avia, la mare i la institutriu, totes elles d’origen irlandes, li escalfaven el cap amb histories de mites i llegendes de la cultura celta, que li produïren una acceptació de creences en éssers fantàstics i ambients màgics que la caracteritzarien durant tota la seva vida i que segurament tingué a veure amb les creacions surrealistes que va desenvolupar com a pintora, escultora, escenògrafa i escriptora. Lluny de seguir els criteris del seu pare i desprès d’haver estat expulsada de nombrosos col·legis, la Leonor va seguir un pelegrinatge per diversos països europeus a fi de consolidar els seus estudis d’art i finalment recalà a Paris el 1936, on freqüentà l’ambient dels artistes que es trobaven al Café des deux magots. Allí, amb 20 anys va conèixer el pintor surrealista alemany Max Ernst, que en tenia 47 i amb qui ràpidament va iniciar una relació sentimental, establint-se a Saint Martin d’Ardeche. En iniciar-se la IIGM Ernst va ser detingut i Leonor, presa d’un daltabaix psíquic va fugir a Espanya, a Madrid, on uns requetés la sotmeteren a una violació grupal, el que va acabar de desestabilitzar-la i motivà que l’internessin, per intervenció del seu pare, en un centre psiquiàtric de Santander. El 1941 aconseguí escapar-se del centre i desprès de passar per Lisboa amb ajuda d’un amic, Renato Leduc, amb qui simularen un casament, va pogué arribar a Mèxic d’on excepte per breus períodes de temps ja no es va moure. Tingué intervenció important en els moviments feministes i ella mateixa, parlant dels seus companys de moviment artístic com Breton p.e. afirmava que eren molt masclistes i que “només les volien com muses esbojarrades i sensuals per divertir-los”. El sentiment sobre lo fantàstic i la magia no el va deixar mai. En aquesta pintura l’autora va representar a la Deessa Mare, que aguanta un ou amb la ma dreta i amb l’esquerra el protegeix, idea associada a la mitològica creença de la creació de l’univers a partir d’un ou. La darrera etapa de la seva vida la dedicà exclusivament a l'escultura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada