“Casament de Jasón i Medea”, 1487, Museu de les Arts Decoratives de París, França. Biagio d’Antonio (1446-1516). Pintor renaixentista italià, de qui es va tenir coneixement cap el 1930, donat que fins aleshores les seves obres foren atribuïdes a altres artistes. A partir d’aquell moment es va tenir constància de la seva quantiosa producció pictòrica, que en els seus inicis dedicà a abundants pintures de cassone, arcons de fusta decorats que s’acostumaven a regalar en els casaments. Va anar evolucionant cap a un estil eclèctic per el que rebé influencia d’altres pintors renaixentistes, com Verrocchio o Ghirlandaio. També col·laborà amb Cosimo Rosselli en la decoració dels frescos de la Capella Sixtina. Els temes que principalment incorporaven els artistes de l’època en les seves pintures provenien d’inspiració religiosa o de la mitologia clàssica, com es el cas d’aquesta pintura. Quan pensem en com afronta un pintor la distribució de l’escena que pretén plasmar en el seu quadre, acostumem a invocar la genialitat de l’artista i la seva destresa. Però sembla que en això també s’apliquen determinades tècniques que ja havien estat utilitzades per els clàssics de l’antiguitat en els processos arquitectònics i que van ser recuperades pels pintors del Renaixement: l’ús d’un pentàgon contenidor de la Pitagoriana estrella de cinc puntes, que aporta el principi de la divisió geomètrica de l’espai, de manera que l’artista pot emplaçar les figures de forma visualment equilibrada i complaent, atenent també a les dimensions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada