“La becaina”, 1868, Museu del Prado, Madrid. Lawrence Alma-Tadema (1836-1912). Nascut a Dronjryp (Holanda) però resident a Anglaterra on es traslladà en els anys 70 del segle XIX, degut a l’èxit que les seves pintures tenien en aquest país on va ser força apreciat. De fet li van atorgar el títol de “Sir” i esta enterrat a la Catedral de Sant Pau a Londres. La seva línia artística, en estil neoclàssic romàntic que es podria acostar als pre-rafaelites britànics, es centrà en escenes de l’antiguitat clàssica: Egipte, Grècia o Roma, en olis que foren adornats per una extraordinària precisió i detall en la reproducció d’objectes, mobiliari, vestimentes, arquitectura, etc., destacant les textures i les brillantors, com per exemple en els marbres, treballats de manera excel·lent, que li valgueren el malnom de pintor “marbelous”, evocació fonètica de “marvelous”. Va ser un bon vivant que li encantaven les festes i la bona vida. Ben conegut en el mon artístic europeu, acumulà nombroses distincions d’Alemania, Anglaterra, Bèlgica, França i Espanya. Precisament aquesta pintura, actualment al Museu del Prado, va ser una donació de Ernesto Gambart, espanyol que exercí de cònsol a Niça. Representa un home gitat en un divan, escoltant a una dona que executa música amb una flauta doble, presumiblement grecs a tenor de les vestimentes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada