“El dinar”, 1618, Museu de l’Hermitage, Sant Petersburg. Diego de Velázquez (1599-1660). Aquesta pintura esta en el Museu de Sant Petersburg des de finals del segle XVIII, perquè la va comprar la zarina Caterina II, creient que era d’un mestre holandès, però des del 1895 ja s’atribueix plenament a Velàzquez. Els personatges reunits al voltant de la taula representen les tres edats dels éssers humans i es podria enquadrar l’estil a l’època tenebrista, per la densitat de les zones fosques i el fort contrast amb les peces il-luminades. Molt possiblement aquest estil li va ser imbuït pel seu mestre Francisco Herrera el Viejo, al taller del qual va assistir. Sevillà de naixement, d’ascendència portuguesa per part de pare i sevillana per part de la mare, va adoptar com era costum a l’època, el cognom de la mare. Tot i la immensa tècnica pictòrica, que com en la major part dels artistes va anar evolucionant amb la maduresa i en la que molts han volgut veure influencies de pintors com Rubens, el Ticià o Caravaggio, només es te coneixement cert d’unes 160 obres seves que estan repartides per museus de tot el mon. En el Prado se’n conserven cinquanta. S’especula que poden haver estat destruïdes moltes, com en l’incendi que es produí el 1734 en el Real Alcazar, lloc on més tard s’edificaria el Palau Reial de Madrid. Aquesta minsa producció per un pintor de la seva categoria segurament va ser conseqüència de les funcions que tenia encomanades en la Cort de Felip IV, que el va encumbrar fins a nomenar-lo Aposentador Reial, càrrec de màxima confiança. A la Cort hi arribà mercè a les gestions del seu sogre Francisco Pacheco amb el Compte Duc d’Olivares, qui el va introduir i a partir d’aquí ell es va saber moure amb prestesa en l’ambient de l’entorn reial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada