“Retrat de Manuelita Rosas”, 1851, Museu històric de Buenos Aires. Prilidiano Pueyrredon (1823-1870). Pocs son els pintors originaris de països sud-americans que tinguin projecció al nostre país, tot i que la relació es nombrosa. En aquest cas a més, es dona la circumstancia que aquest home va pintar una bona producció d’obres en estil naturalista o costumista, però aquesta no era la seva principal ocupació. Pueyrredon, que era fill d’un polític i militar de renom a l’època de la independència d’Argentina, va estudiar enginyeria i arquitectura a França i degut a un problema de tipus econòmic i diplomàtic entre ambdós països, va marxar a Rio de Janeiro, on fascinat per l’ambient liberal es va orientar a explotar la seva vena artística. Desprès tornà a França per a acabar els seus estudis i en reincorporar-se a Buenos Aires on va fomentar i participar en nombroses obres publiques que encara avui en dia es poden apreciar en aquella ciutat. Alguna d’elles, com el Pont que duguè el seu nom, van ser un fracàs que fins i tot influiria en la seva salut: va morir amb 47 anys. Tocant a les pintures, en va fer moltes, una d’elles el retrat que veiem aquí sobre la filla del controvertit – per uns – Dictador Rosas, que a la mort del seu pare es va exiliar a Londres on visqué la resta de la seva vida. Sobre en Pueyrredon, les referencies es que devia de ser el que en diríem una bona peça. No es va casar mai i va tenir un munt de relacions, cosa no estranya per altre part en l’ambient artístic. Únicament se li coneix una filla, que va tenir amb una gaditana, a fil de vacances que durant anys anava a passar a Cadis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada