Aquest Sarcozy està fet un figura. La seva historia sentimental ja n’és pro de remoguda, però fixeu-vos en que aprofita qualsevol oportunitat per donar testimoni del que li agraden les dones.
Es clar que es el flamant president del país galant per excel·lència, França, que ha regalat a l’historia grans afers sentimentals des de l’imaginari Obelix pretenen a lo no menys imaginaria Falbala, passant per la Leonor d’Aquitana i els desvariegis amb reis i nobles de l’època , els totpoderosos reis de la cort francesa perseguint tota faldilla que es movia, La Valliers, Montespans, Pompadours, etc, etc. I arribant a l’atmosfera que es produïa en el Paris “canaille” dels passats segles XIX i XX, quan intelectuals i artistes, com en Dumas, Baudelaire o Verlaine es disputaven els favors de les Duplessis, Savatier o Lola Montez, que per cert no era ni francesa ni espanyola, era irlandesa. I per no parlar del celebèrrim antecessor d’en Sarcozy com a president, el famós Miterrand.
Tot i així, deixant a part la possible mala intenció del fotògraf i els efectes optics, penso que en Sarcozy es candidat a que se li obri un expedient per a empaitament sexual. Només hi ha que veure la cara de la pobre navegant Maud Fontenoy i la de faune passat de voltes que posa l’inefable Sarcozy.
Es clar que es el flamant president del país galant per excel·lència, França, que ha regalat a l’historia grans afers sentimentals des de l’imaginari Obelix pretenen a lo no menys imaginaria Falbala, passant per la Leonor d’Aquitana i els desvariegis amb reis i nobles de l’època , els totpoderosos reis de la cort francesa perseguint tota faldilla que es movia, La Valliers, Montespans, Pompadours, etc, etc. I arribant a l’atmosfera que es produïa en el Paris “canaille” dels passats segles XIX i XX, quan intelectuals i artistes, com en Dumas, Baudelaire o Verlaine es disputaven els favors de les Duplessis, Savatier o Lola Montez, que per cert no era ni francesa ni espanyola, era irlandesa. I per no parlar del celebèrrim antecessor d’en Sarcozy com a president, el famós Miterrand.
Tot i així, deixant a part la possible mala intenció del fotògraf i els efectes optics, penso que en Sarcozy es candidat a que se li obri un expedient per a empaitament sexual. Només hi ha que veure la cara de la pobre navegant Maud Fontenoy i la de faune passat de voltes que posa l’inefable Sarcozy.
En fi, demà serà un altre día.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada