Llegeixo uns comentaris en el diari, escrits per en Jaume Fabre, sobre una reporter que dies endarrere explicava que durant el franquisme les revetlles van estar prohibides.
El franquisme va fer moltes coses, entre elles empresonar al meu pare per la seva ideologia. Em sembla dons que no en soc de sospitós de simpatitzar amb el regim. Però penso que es arriscat dir coses que no son veritat sense fer cap esforç per a comprovar si això que s’explica va ser així.
El que va fer el franquisme - com amb altres celebracions de caire popular i origen pagà va fer l’església catòlica en èpoques mes llunyanes - va ser tractar d’apropiar-se de la paternitat d’aquestes celebracions. Però la voluntat popular es mes ferma que això.
Jo recordo les fogueres a les cruïlles de carrers del meu barri, la Barceloneta. I com els nanos hi saltàvem pel damunt fent una corredissa per a guanyar impuls. I els petards que tiràvem, les piules i les pedres fogueres, els trons i els coets i els “mistos garivaldis” ¡Que n’érem d’agosarats! Com deia en Serrat:
“Doneu-me un tros de fusta per cremar
i amb una taula vella serem rics,
pels carrers i les places
anirem de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquella nit”
Ara les coses han anat canviant. Els riscos d’incendi o de cremades degut a un us maldestre dels focs artificials, han anat reduint l’afecció de la gent per ells, tot i que a les nits de Sant Joan i de Sant Pere, malgrat que en aquesta darrera ara ja no s’hi celebri la revetlla, ressonin els espetecs i les explosions.
Les nits de revetlla segueixen essent unes nits màgiques. I tan de bo sapiguem conservar aquesta tradició sense caure en excessos. Com també tan de bo sapiguem preservar la veritat de les coses tal com van passar, sense deformacions interessades que no aporten res per a interpretar el que va succeir.
El franquisme va fer moltes coses, entre elles empresonar al meu pare per la seva ideologia. Em sembla dons que no en soc de sospitós de simpatitzar amb el regim. Però penso que es arriscat dir coses que no son veritat sense fer cap esforç per a comprovar si això que s’explica va ser així.
El que va fer el franquisme - com amb altres celebracions de caire popular i origen pagà va fer l’església catòlica en èpoques mes llunyanes - va ser tractar d’apropiar-se de la paternitat d’aquestes celebracions. Però la voluntat popular es mes ferma que això.
Jo recordo les fogueres a les cruïlles de carrers del meu barri, la Barceloneta. I com els nanos hi saltàvem pel damunt fent una corredissa per a guanyar impuls. I els petards que tiràvem, les piules i les pedres fogueres, els trons i els coets i els “mistos garivaldis” ¡Que n’érem d’agosarats! Com deia en Serrat:
“Doneu-me un tros de fusta per cremar
i amb una taula vella serem rics,
pels carrers i les places
anirem de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquella nit”
Ara les coses han anat canviant. Els riscos d’incendi o de cremades degut a un us maldestre dels focs artificials, han anat reduint l’afecció de la gent per ells, tot i que a les nits de Sant Joan i de Sant Pere, malgrat que en aquesta darrera ara ja no s’hi celebri la revetlla, ressonin els espetecs i les explosions.
Les nits de revetlla segueixen essent unes nits màgiques. I tan de bo sapiguem conservar aquesta tradició sense caure en excessos. Com també tan de bo sapiguem preservar la veritat de les coses tal com van passar, sense deformacions interessades que no aporten res per a interpretar el que va succeir.
Tot i aixì demà serà unaltre dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada