En qualsevol moment pot produir-se l’ensurt.
Érem al port de l’Estartit el diumenge passat i
jo estava fent no se que en la barca. De mentre la meva dona passejava a la
gosa i aprofitava per prendre una mica de sol.
De cop sento que em crida amb urgència perquè
vagi on es ella i jo penso “ja s’ha caigut la gosa a l’aigua!”. No seria la
primera vegada que es dones un bany inesperat, darrera de la seva falera per
bordar-li a les ones.
No, no era la gosa. Era una senyora d’una
certa edat, que havia lliscat per la vora del moll i s’havia caigut entre dos
vaixells amarrats.
Vaig anar-hi corren i em vaig trobar amb la següent escena: la dona estava plenament en el aigua; el propietari d’un dels dos vaixells l’estava agafant d’una ma i amb l’altra la dona s’aferrava a un salvavides.
La senyora, d’una certa corpulència, estava com paralitzada i no es movia ni per a
intentar sortir-se de la situació. No semblava haver rebut cap cop.
El marit, un home igualment d’edat, demanava
auxili i se’l veia notablement neguitós, caminant a munt i avall sense parar.
Jo vaig intentar agafar-li l’altre ma i veure si
estirant podíem treure-la de l’aigua, però la senyora estava massa espantada,
no es deixava anar del salvavides i a mes, la seva corpulència ens ho impedia.
Vaig saltar a un dels vaixells, que era un veler i vaig fer lliscar l’escaleta al
aigua. Vam empenyer a la senyora fins que pogué posar peu en un dels esglaons i recolzar-s’hi,
el que millorà la situació, però la accidentada encara era incapaç de pujar per si
mateixa .
Finalment van venir uns empleats del port i
entre tots vam pogué hissar-la fins al moll. La senyora, xopa de cap a peus, no
podia tenir-se dreta i li vam oferir una jaqueta per que substituís la roba
mullada. Però el marit no va voler de cap de les maneres, tot i que la seva
decisió era la de viatjar a Barcelona immediatament.
Be, afortunadament es va tractar de una cosa
que hagués pogut ser seriosa, però que a hores de ara només es tracta d’una anècdota
produïda per un fet fortuït i imprevisible.
El que no es fortuït i imprevisible ha estat el
comportament dels representants del Govern Espanyol envers la figura del
President de la Generalitat en l’àmbit del fòrum mediterrani. Perquè aquest
menyspreu no s’ha fet al senyor que ocupa aquest lloc en l’actualitat. S’ha fet
a la institució i a tot Catalunya, comprenen també a aquells que viuen aquí tot i que no es considerin
representats per el partit actualment en el Govern català.
Ha estat una veritable estratègia de
menysteniment i qualsevol a qui no li cegui el partidisme en les idees ho ha de
veure així.
No es de calaix que en comunitats governades
per el PP s’admeti que el president pugui dirigir-se als visitants en fòrums
similars al que s’ha celebrat avui a Barcelona i en canvi aquí es prohibeixi
expressament. Si la justificació, si el que temien els del PP era que en Mas fes un discurs
sobiranista de cara als assistents, es inadmissible també que en Mariano Rajoy hagi aprofitat per a fer ell el seu discurs contrari.
El que passa es que el PP ja està desfermat.
Ja no l’importa dissimular mes o menys els seus comportaments dictatorials i
cada cop planteja excuses o justificacions menys plausibles per a fer el que
mes els agrada, o sigui, el que els surt dels pebrots.
Quan els manca als del PP per a ni tan sols
somiar en tenir quelcom semblant al fair-play angles!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada