31 de desembre... Un altre any a punt de caure.
Moment de balanços de tota mena. Però no em dona la gana de fer-los. Perquè em posaria de mala llet.
Tantes i tantes coses per a avorrir¡¡ Política, crisi, societat, injustícia, violència, estafes, picabaralles estèrils i preses de pel a dojo. Per això nomes vull mirar cap endavant, amb l’esperança de que el 2011 sigui millor.
Caldria però que ens hi esmercéssim una mica mes, tots plegats. Aquesta nit quan aixequi la copa es el que demanaré. Que la felicitat pròpia i aliena sigui un objectiu prioritari per cadascú. Que cadascú sàpiga renunciar una mica a lo "seu" i que la tolerància sigui clau en les relacions entre les persones.
Amb seixanta i tres, encara hi confio. Es una utopia?
1 comentari:
La utopía está en el horizonte. Camino dos pasos, ella se aleja dos pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. ¿Entonces para que sirve la utopía? Para eso, sirve para caminar.
Eduardo Galeano.
Me encantó el brindis.
Feliz 2011.
Publica un comentari a l'entrada