Pintors Universals: Félix Vallotton

 

"La malalta", 1892, Kunsthaus Zürich. Félix Vallotton (1865-1925) nascut a Suïssa va desenvolupar la seva carrera a París i pertanyé al moviment artístic "Els Nabis", en el que van participar artistes com Bonnard, Maillol, Vuillard o Denis. Aquest moviment no es limitava a la pintura, doncs comprenia també litografia, gravats, escultura o illustracions de revistes. En pintura les seves línies característiques van ser la utilització de colors plans i molt definits, amb orientació cap una escenificació espiritual i èpica o intimista i decorativa, segons l'artista. Aquesta darrera vessant es la que trobem en aquest quadre: si examinem separadament cada element de l'escena veurem una narració individualitzada, com en el gravat de la paret mostrant una escultura de Gustav Doré, el bodegó damunt de la tauleta de nit reflectint la finestra, la postura mig incorporada de l'enllitada o l'actitud de la cambrera que li du un te i que en un gest quasi teatral sembla com si estigués mirant a l'artista.  

Pintura a l'oli sobre tela

Pintors Universals. Camille Corot

 

"El pont de Nantes", 1868, Museu del Louvre. Camille Corot (1796-1875): "Un bon consomé, un bon vi, la bona música i les cares boniques han estat les meves úniques aficions". O sigui que tenia gustos de bon vivant. Be, també li agradava pintar pel que sembla i la seva trajectòria com a artista va marcar l'estil de molts pintors francesos de la seva època i posteriors, com Pissarro, Monet, Renoir o Morisot. Membre d'una familia acomodada de Paris, els seus pares intentaren que seguis les passes del negoci familiar, però desistiren en comprovar que constantment s'escapolia per dibuixar. Va fer freqüents viatges a Italia, d'on va importar l'especial lluminositat amb la que impregnà els seus quadres i generà un estil nou en la captació de les escenes i dels moment. Malgrat ser inspirador de pintors impressionistes no va simpatitzar amb ells, degut a les posicions anti-institucionals d'aquests.

Pintors Universals: Peter Dee

 

 "Estris esmaltats amb llimones" , The Doorway Gallery. Peter Dee, pintor contemporani irlàndes, especialitzat en pintar bodegons a l'oli, gairebé sempre amb la mateixa temàtica: Gerros esmaltats acompanyats d'un bol amb fruites o altres aliments.

Pintors Universals: Ramón Martí Alsina

 

"El gran dia de Girona", 1864, Museu d'Art de Girona. Ramón Marti Alsina (1826-1894), pintà aquest quadre de grans dimensions - 4,96x10,82 m. - amb l'estil realista que havia aprés inspirat pel francés Courbet, de qui va coincidir no únicament en la tècnica pictòrica, sinó també en ideologia política, va ser un fervent antimonàrquic. Intervingué activament en la vida pública catalana de l'època, havent estat President de la Secció de Belles Arts de l'Ateneu Barcelonès i freqüentà amistat de nombrosos artistes com Vayreda, Casas i Rusiñol. També amb en Monturiol, amistat que durà tota la vida. Aquesta pintura, de la qual la imatge es només un retall, està exposada a la Seu de la Generalitat a Girona i representa el setge a la ciutat el 1809 per part dels francesos.

Pintors Universals: George Seurat

 

"Tarde de diumenge a l'illa de la Grande Jatte", 1884, Institut d'Art de Chicago. Georges Seurat (1859-1891), fundador del neoimpressionisme. Aquest quadre, la seva obra més significativa, el va pintar amb la técnica del "puntillisme", es a dir, el.laborant les escenes i els personatges mitjançant punts en lloc de pinzellades.

Pintors Universal: Pietro Longhi

 

 

"The ridotto in Venice", c. 1750. Pietro Longhi (1701-1785) Pintor italià nascut a Venècia, que va començar la seva carrera pintant quadres amb motius religiosos, que no li proporcionaren cap èxit. Per consell d'un professor que havia tingut, Crespi, va variar la temàtica de les seves obres, passant a reflectir escenes costumistes venecianes i amb això li canvià la sort. No està considerat un gran artista des del punt de vista tècnic, però si un hàbil narrador gràfic de la societat i vida venecianes de l'època.

Pintors Universals: Ventura Alvarez Sala

 

 

 

"Tot a babord", 1897, Museu del Prado. Ventura Álvarez Sala (1869-1919), nascut a Astúries, va desenvolupar la seva carrera a Madrid i a Itàlia, des d'on en tornar s'instal.là definitivament a Gijón. La temàtica de les seves pintures, en estil realista, va enfocar-se a escenes de caire social i se'l podria considerar com un foto-periodista d'avui en dia. Aquesta pintura aconseguí una medalla en l'Exposició Nacional de Madrid. També va destacar com a retratista.