Pintors Universals: Michel Basquiat.

 

 En la meva particular travessia per el mon de l'art pictòric i els artistes que s'hi han dedicat, admeto multitud de tendències, però de vegades em trobo coses que s'escapen als meus gustos en la matèria. Tot i així haig d'admetre que determinades expressions han trobat resso en públic i entesos que ho son molt més que jo i aquest es el cas de Jean Michel Basquiat (1960-1988). Va començar pintant grafitis per les parets de Nova York i evolucionà fins a pintar quadres que experts qualifiquen de neoexpressionisme abstracte. Sigui com sigui, a partir del 1982 va assolir molts èxits i participà en nombroses exposicions. No obstant aquesta carrera d'èxit estava amenaçada per la seva forta addicció a les drogues que fan pensar si les imatges que tant reproduïa no serien resultats de visions oníriques per la seva conseqüència. Va tenir amistat amb l'Andy Warhol i també va dedicar temps a una altra gran afició, la música. El 1988 va morir d'una sobredosi d'heroïna, a poc d'haver intentat una cura de drogaddicció.

Pintors Universals: Briton Rivière

 

"Simpatia", 1878, Tate National Gallery. Briton Rivière (1840-1920). Aquest pintor anglès, educat ben aviat en un ambient artístic per antecedents familiars de pare i oncle, destacà per les seves pintures on gairebé sempre hi incloïa animals: gossos, aus, lleons. Fins i tot va tenir en el seu estudi el cos dissecat d'una lleona per estudiar la seva anatomia.

Pintors Universals: Paula Rego

 

 

La dansa", 1988, Tate Britain. Paula Rego (1935-2022) artista nascuda a Portugal però establerta a Anglaterra, que va pintar en estil figuratiu una copiosa producció de pintures amb personatges d'aparença pròpia de il.lustracions infantils però que en realitat transmeten denuncies sobre lacres de la societat, relacionades amb la condició femenina, com el tràfic sexual, la mutilació genital o els assassinats per honor. Va rebre nombrosos reconeixements per la seva obra que està present a molts museus europeus, no únicament pel seu valor artístic sinó també pel seu contingut de denuncia social. Bona nit!

Pintors unversals: Lawrence Harris

 

"El vell tocó"  1926, National Gallery de Canadà. Lawrence Harris (1885-1970) va ser un pintor canadenc d'una família econòmicament benestant, el que li va permetre dedicar-se a l'art de ben jove i no únicament com a artista, també com a mecenes ajudant a pintors novells en les seves carreres. En aquest context va promoure l'anomenat Grup dels Set. La seva obra eminentment paisatgística en estil abstracte,  es devia als constants desplaçaments a traves dels espectaculars paisatges del seu país. Aquesta pintura va assolir la xifra de 4,6 milions de $ canadencs en subhasta el 2009.

Pintors universals: Andrew Wyeth

 

 

 

"El mon de Cristina", 1948, MOMA, Nova York. Andrew Wyeth (1917-2009), pintor nord-americà que practicà el realisme màgic. Pertanyia a una familia d'artistes molt coneguts, però en el seu cas el que l'orientà cap a la seva carrera va ser la sobreprotecció a la que estigué sotmes en la infantesa degut a un fràgil estat de salut. Unicament va rebre formació del seu pare, Newll Convers, gran il.lustrador.  Aquesta pintura reflexa una dona paralítica, Christina Olson, que renunciant a usar una cadira de rodes sempre es desplaçava arrosegant-se. Es possiblement la seva obra més famosa, però ni molt menys la que li aportà millors beneficis econòmics.

Pintors universals: Auguste Toulmouche

 

 

"La núvia reticent", 1866, Shoteby's. Auguste Toulmouche (1829-1890) pintor academicista francès que tot i que començà pintant escenes de clàssics, evolucionà i guanyà notable fama amb pintures de genere reflectant la vida burgesa parisenca de l'època. Es va casar amb una cosina de Monet i aculli aquest pintor i el guià en les seves primeres passes com artista. Aquesta pintura, possiblement per l'actitud que revela la nuvia, ha trobat un notable ressò a Tik-Tok darrerament, xarxa en la que ha estat molt reproduïda (?).

Pintors universals: René Magritte

 

 

 "El fill de l'home", 1964, col.lecció particular. René Magritte (1898-1967). Aquesta imatge es molt típica del surrealisme magrittià i es possiblement la seva obra més coneguda. Suposadament es un retrat d'ell mateix però amb la cara oculta per una poma, seguint la seva filosofia de que tot oculta alguna cosa i res es el que sembla.