7:30 del matí, el carrer buit. No es veu ni una ànima, cap vehicle. Passejo amb la meva gosseta en aquest ambient tranquil i pacífic quan tot d’una em sobresalta un ciclista que apareix davant meu circulant per la mateixa vorera, vestit de cap a peus amb les millors gales ciclistes, casc fluorescent inclòs. Li assenyalo que la vorera està reservada pels vianants i que disposa d’una amplia calçada completament buida per circular.
No li ha fet el pes la meva observació i ha acabat aconsellant-me que em busqui alguna cosa per a ocupar la meva vida (?)
L'ordenança municipal del lloc on ha succeït l'incident, Premià de Mar, preveu taxativament que les bicicletes no poden circular per les voreres per on caminen els vianants. Però això poc importa.
Es un problema més greu del que sembla, perquè la intolerància i la manca de respecte estan esdevenint una constant i les postures radicalitzades en un o un altre sentit emergeixen cada cop amb més força.
Això ho veiem no únicament en aquest cas , també en el de la gent que no li agraden les normes les vulnera i en fa d'aquestes vulneracions una bandera, sense pensar en cap respecte a la convivència: aquells que tenen pressa i se t'enganxen en el para-xocs del darrera tot i que tu vagis a la velocitat permesa i pel carril de la dreta, els que tiren les seves deixalles a qualsevol lloc, els que escupen o llencen xicles a terra, els que no recullen les defecacions dels seus gossos, els que orinen al mig del carrer sense importar-los si hi ha gent a prop. Fa pocs dies en vaig veure a un d'aquests a menys de cinc metres d`una cua de gent davant d'una taquilla i sense amagar-se'n.
I una llarga llista de comportaments incívics que fan més desagradable la vida quotidiana, ja de per si complexa.
Penso que es símptoma d'una societat desballestada i egoista. Només l'educació i la responsabilització podria corregir aquests comportaments. Alguna cosa deu de fallar.
