Intolerancia

7:30 del matí, el carrer buit. No es veu ni una ànima, cap vehicle. Passejo amb la meva gosseta en aquest ambient tranquil i pacífic quan tot d’una em sobresalta un ciclista que apareix davant meu circulant per la mateixa vorera, vestit de cap a peus amb les millors gales ciclistes, casc fluorescent  inclòs. Li assenyalo que la vorera està reservada pels vianants i que disposa d’una amplia calçada completament buida per circular.

 

No li ha fet el pes la meva observació i ha acabat aconsellant-me que em busqui alguna cosa per a ocupar la meva vida (?)

 

L'ordenança municipal del lloc on ha succeït l'incident, Premià de Mar, preveu taxativament que les bicicletes no poden circular per les voreres per on caminen els vianants. Però això poc importa.

 

Es un problema més greu del que sembla, perquè la intolerància i la manca de respecte estan esdevenint una constant i les postures radicalitzades en un o un altre sentit emergeixen cada cop amb més força.

 Això ho veiem no únicament en aquest cas , també en el de la gent que no li agraden les normes les vulnera i en fa d'aquestes vulneracions una bandera, sense pensar en cap respecte a la convivència: aquells que tenen pressa i se t'enganxen en el para-xocs del darrera tot i que tu vagis a la velocitat permesa i pel carril de la dreta, els que tiren les seves deixalles a qualsevol lloc, els que escupen o llencen xicles a terra, els  que no recullen les defecacions dels seus gossos, els que orinen al mig del carrer sense importar-los si hi ha gent a prop. Fa pocs dies en vaig veure a un d'aquests a menys de cinc metres d`una cua de gent davant d'una taquilla i sense amagar-se'n.

 

I una llarga llista de comportaments incívics que fan més desagradable la vida quotidiana, ja de per si complexa.

 

Penso que es símptoma d'una societat desballestada i egoista. Només l'educació i la responsabilització podria corregir aquests comportaments. Alguna cosa deu de fallar.

 

 

 

Fumar a la platja, o no?

Una de les noticies del dia: a partir d’avui es prohibeix fumar a les platges de Barcelona, els medis se’n fan ressó.

Lo de no fumar a la platja, està be. M’agradaría saber però la proporció de qui ho demana sobre els qui ho defensen. No seria prudent determinar zones reservades per qui vulgui fumar?

 

Dic que està be, perquè aquí ensopeguem un cop més amb l’estupidesa humana. L’estupidesa humana que no enten què es el respecte al medi ambient i que en lloc de guardar-se les tatxes de cigarreta i llençar-les despres en un lloc adient, les deixa que ho embrutin tot, a part de les conseqüencies derivades: contaminació, polució del mitja natural, toxicitat per els essers humans i per altres especies, etc.

Ahir vam veure per TV que un vehicle camuflat de la policia feia seguiment d’infractors, els parava i els denunciava, com en el cas d’una dona que conduia al mateix temps que es pintava els llavis. I quan l’aturen, la seva manifestació es “a on diu que estigui prohibit pintar-se els llavis en el cotxe?”

 

I aquesta es un altra dels motius perquè passen certes coses: Si t’han enganxat, menjat el teu orgull, acota el cap i reconeixe-ho, no busquis excuses de mal pagador. Com els que tiren les tatxes a la platja. Però aixo seria demanar sentit comú, cosa ben poc present a la societat actual.

 

Com per exemple els qui escupen o llencen chicles mastegats al terra o closques de pipes. Els que deixen a qualsevol lloc llaunes o envoltoris de menjar perquè creuen que l’espai public es un enorme cubell d’escombreries. Els que no recullen les defecacions dels seus gossos…

 

Els ganapies que fan servir elements de parcs infantils per a divertir-se, malmetent-los. Els que posen els peus en el seient de devant, sigui en transport pùblic o en altres llocs com restaurants. Aquells que pixen a on els sembla sense respectar ni aspectes ètics ni de salubritat…

 

Aquells que pinten mamarratxades a persianes, portes, parets, vagons de tren o autobusos, etc.  per a expressar el seu “art en llibertat” i que l’unic que aconsegueixen es embrutar. Als que els importa ben poc els vianants que caminen per la vorera i els assetjen amb els seus patinets o les seves bicicletes o circulen en contradirecció… 

 

I una llarga llista de comportaments incivics, insolidaris i egoïstes, que fan que en definitiva arribi a trobar be que prohibeixin fumar a la platja. Com vaig trobar be el clatellot en forma de multa i retirada de punts a la que es pintava els morros i ho poso deliberadament amb una expressió gràfica, per alló de que morro en te molt.

 

Ara, si a la persona que exhibeix aquests comportaments no li suposa cap molestia tangible, com per exemple identificació i sanció d’aplicació immediata i dona temps a que una altra instancia “benintencionada” li retiri la multa i li restitueixi els punts, s’haurà esvelotat el galliner per res.

 

Com per totes les altres materies de comportaments incivics.

Jordi Manzanera

Normalment no coneixem a fons la història d'altres països. Amb prou feines coneixem la del nostre! 

La situació de guerra entre Rússia i Ucraïna m'ha portat a intentar d'enterar-me algo de la història d'aquest darrer país.

I he sabut d'algunes de les vicissituds que ha tingut i dels ensurts que ha patit durant la seva història, gairebé sempre per la intervenció d'interessos aliens al país, siguin russos, polacs, turcs, austríacs, etc. En el que ha tingut molta importància, des del meu punt de vista, la ubicació geoestratègica del país.  

Amb els corresponents episodis de matances, crueltats, explotació...A Ucraïna els nazis van exterminar la important població jueva que hi residia.

Per si voleu saber-ne quelcom més.

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Ucrania

La crisi d'Ukraina

 

M'acaba d'entrar la noticia de que Espanya ha ofert recolzament bèl·lic a l'Otan per a enfrontar-se a  Rússia en prevenció de que en Putin vulgui envair Ukraina: dos vaixells i caces de guerra.

 

Ja s'estan organitzant maniobres militars, tant per un costat com per un altre per a exhibir muscle i "defensar els interessos de la ciutadania" ens aquests tant perillosos moments. I jo em pregunto, arriscant la vida de militars i civils per decisió de líders que decideixen en funció del seu sentit estratègic (es a dir per les seves gònades), es protegeixen gaire els interessos reials de la ciutadania?

 

No seria més be que lo que realment interessa a la ciutadania s'allunya  de les posicions maximalistes d'aquests líders i de les ganes de jugar dels estaments militars  amb les seves mortals joguines?

 

La situació em porta a pensar en el que va succeir el 1962 amb la crisi cubana. En aquell moments els EEUU van saltar per la intenció de la URSS d'instal·lar míssils nuclears a l'illa de Cuba. La decisió va esdevenir després d'un seguit  d'intents per part dels Nord-americans a fi de desestabilitzar el Govern de l'illa, incloent la fallida invasió de la Badia Cochinos. Evidentment el míssils eren una amenaça per els Estats Units, però els participants van saber reconduir la crisi, tant en Kennedy com en Jrushchov, tot i que per arribar a un acord van haver de prescindir d'en Castro que es va emprenyar  de manera estratosfèrica.

 

Trobo punts de semblança entre la situació actual i la de llavors, amb els protagonistes situats en un escenari similar, però en aquesta ocasió en territori europeu i un territori en disputa, aquesta vegada Ukraina. I també com aleshores els EEUU fan intervenir comparses per a carregar-se de raons, en aquella oportunitat amb vaixells argentins, veneçolans i dominicans. El mateix van fer amb la guerra de l'Irak. Serà en Sánchez un nou Aznar?

 

Espero que aquest cop els líders també tinguin el seny que van demostrar en aquells temps, que en Putin deixi Ukraina en pau i que la Otan renunciï a instal·lar dispositius nuclears encerclant Rússia.

 

Com a colofó us deixo retall d'una frase que va pronunciar l'Ernesto Che Guevara com a reacció davant de la retirada dels míssils per part de la URSS  i que demostra que la ciutadania l'importava tres pebrots, que lo seu era la revolució per la revolució.

 

"Es el ejemplo escalofriante de un pueblo que está dispuesto a inmolarse atómicamente para que sus cenizas sirvan de cimiento a sociedades nuevas y que cuando se hace, sin consultarlo, un pacto por el cual se retiran los cohetes atómicos, no suspira de alivio, no da gracias por la tregua; salta a la palestra para dar su voz propia y única, su posición combatiente, propia y única, y más lejos, su decisión de lucha aunque fuera solo."