Fa 500 anys que en Nicolás Maquiavelo va escriure “El príncep”, el 1513, tot i que no va ser publicat fins desprès de la seva mort, el 1531.
Llibre de capçalera per a generacions de governants, polítics o executius agressius, que han utilitzat la seva filosofia i ensenyaments per tractar d’assolir, conservar i administrar el poder i per babaus que s’han admirat en interpretar que hi ha nombrosos paral•lelismes i similituds entre les arts i astúcies recomanades per en Maquiavelo en el seu llibre i les pràctiques que veiem en polítics i governants dels nostres dies.
Res de que esbalair-se. “El príncep” es una recopilació de recomanacions sobre comportaments que ja han estat habituals entre els sers humans des que el mon es mon i que en Maquiavelo va relacionar i enumerar com si es tractes d’un vademecum o un llibre d’autoajuda.
Avui en dia però, el model de dirigent dèspota o autòcrata no es freqüent. Tot i així, el governant o el polític pur tampoc existeixen. Tenim una classe política condicionada per les escomeses dels qui tenen el poder real, que no son altres que els financers, les multinacionals o els lobbys de pressió. I a aquests no els votem els ciutadans.
1 comentari:
¿Te das cuenta, amigo Jordi, que algunas figuras españolas influyeron decisivamente en el Príncipe de Maquiavelo?.
El valenciano Alejandre VI o Papa Borgia.
César Borgia, hijo del anterior.
Fernando el Catótico o Fernando II de Aragón.
Los tres son reflejados en la obra de Maquiavelo y los tres influyen claramente en el desarrollo de la misma.
Publica un comentari a l'entrada