“La noia del chelo”, 1908, Museu d’Art Modern, Petit Palais, Ginebra. Suzanne Valadon (1865-1938). Aquesta dona anava per trapecista, però una caiguda va estroncar la seva carrera i es va refugiar en el mon de la pintura, cosa que propiciava el viure en el barri de Montmartre a Paris. De primer va posar com a model per un bon nombre de pintors impressionistes de l’època i en base a la observació de les tècniques d’aquests artistes es decidí a fer el salt a ser ella qui pintés. Als 18 anys tingué un fill de pare desconegut que més endavant reconegué el barceloní Miquel Utrillo, que li va atorgar el seu cognom a qui en el futur sería un altre pintor de renom: Maurice Utrillo. La vida d’aquesta artista va ser tumultuosa tant per les seves excentricitats (p.e. duia sempre un pom de pastanagues a la mà), per les seves relacions curtes i abrandades, fins que va trobar a l’André Utter, amic del seu fill i 22 anys més jove que ella, però amb qui va permaneixer fins al final de la seva vida i per la seva intensa vida social. Des del 19/4 fins a l’1/9 es celebrarà una exposició de l’obra d’aquesta pintora en el MNAC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada