Es tracta de la narració fictícia d’unes trifulgues relacionades amb l’MI6 anglès, amb la intervenció de polítics anglesos corruptes i serveis “d'intel·ligència” americans, la Cia i russos, com vulgui que s’anomenin ara aquests seus serveis. M’ha rememorat el cas Litvinenko, del que avui La Vanguardia en fa un recordatori, tant per l’escenari com pels mètodes emprats.
Però el que m’ha cridat l’atenció es la pregunta que el fill del protagonista li etziba al seu pare en un determinat moment de plena fragor persecutòria: “Però nosaltres som els bons, oi pare?”.
N’hi ha de bons? Gairebé tothom creu que la raó està de part seva i per tant son els “bons”, però,
Qui te la raó en el conflicte
Russia-Ucraïna? Algú pensa que dirimir les diferencies amb bombes dona la raó o
li posa l'aureola de "bo" a alguna de les parts enfrontades? I no
m'oblido que ha estat Russia la que ha atacat a Ucraïna, però tampoc que els
que recolzen a Ucraïna no ha fet res per a aturar el conflicte i cercar
solucions negociades. O en tants conflictes que tenen lloc i que constitueixen
un mercat abonat per els fabricants d'armes.
O en la repressió
Israel-Palestina? Aquí tampoc m'oblido del suport que els lobbies americans donen als jueus,
apartant la mirada de les brutalitats que s'hi cometen.
O en la tirania que una
política exercida com a religió executa sobre les dones? I tothom mirant cap a
un altre cantó, perquè clar els països àrabs fan grans aportacions dineràries a
Occident, com per exemple en l'organització de trofeus de futbol. Però lo dels
drets humans, que els hi donin ...
O en les disputes de tota mena:
territorials, polítiques, religioses, econòmiques…?
O aquells per qui no te cap
sentit preservar el medi ambient o col·laborar en la necessària neteja dels
indrets per on passen ells o amb els seus animals domèstics. Complir amb les
lleis de trànsit, siguin automobilistes, ciclistes o patinadors. O no tenen
intenció de respectar les normes elementals de convivència, com evitar
escàndols, sorolls o activitats molestes per els demès. O els qui no respecten
el mobiliari urbà o es creuen artistes cridats a redecorar els espais públics.
O aquells que volen imposar la
seva megalomania, creient-se superiors als demès i molt especialment els
assetjadors, els mal tractadors, els violents...els que es creuen amb dret a
humiliar o agredir a altres persones.
O els polítics que s’arroguen
la bondat de les seves accions, basant-se en la sacro-santa excusa de que es fa
en nom de l'interès del poble que els ha escollit (o no) o per preservar la pau
mundial o la civilització. Que vist el pa que s’hi dona, m’agradaria saber a
quina mena de civilització es refereixen els que fan servir aquesta excusa.
Qui son els bons en l’escenari
mundial? On els aprofitats que posseeixen el poder sobre els recursos materials
o econòmics imposen els seus criteris, encareixen la compra de bens o serveis i
només se-l’s omple la boca per a presumir de lo be que ho fan i de lo
convenients que resulten les seves decisions de cara a la ciutadania a qui en
realitat estan enganyant.
Com en l'enganyifa dels
subministres o de quins son els aliments bàsics que mereixerien una acció
decidida per part dels Governs a fi d'evitar l'encariment abusiu, de mentre
gasten quantitats ingents de diners públics en armes.
Segurament hi ha gent que sap
que la seva actuació no es pot enquadrar en el criteri de "Som els
bons", perquè ja saben que no i no els importa. Però també hi ha molts que
malgrat incórrer en mancances que els exclourien del mon dels bons, no pensen
que facin res mal fet. I sense pensar-s'ho gaire, es consideren bons.
I si, se m'acudeixen solucions
per a evitar algunes d'aquestes mancances i comportaments. Segurament alguns
consideraran que el meu criteri al respecte aprofundint en sancions o en
mesures preventives es autoritari. Però si la societat no adopta aquestes
mesures necessàries per reconduir-les, segurament arribarà un punt de difícil
aplicació i s'obrirà espai a la penetració de polítiques populistes, com ja
s'està albirant en alguns paisos com a
Italia, Polonia, Hungria, els propis EEUU, etc. O a Espanya amb l'avançament de
l'ultradreta en el panorama polític.
P.S. Just desprès d'inserir aquesta entrada en el meu blog, llegeixo aquesta trista noticia:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada