Filosofía

Avui he començat el curs. Com molts i moltes. Uiiix quins nervis!

He arribat a la Uni ben aviat, per conèixer una mica el lloc i saber per on m’hi haig de moure. Val a dir que aquest curs el faig a les instal·lacions de la Universitat a Badalona en les que no havia estat abans. D’entrada, els papers que em van donar deien  que havia d’anar a l’aula 2.2. Però allí només s’hi estava un home amb cara de despistat. Com jo. 

Entra una Sra. que tenía tota la intenció de posar-se a netejar l’aula i ens etziba: “Uiii, que hacen Vds. aquí?” Li contestem que preteníem assistir a la classe de Historia de la Filosofia i amb aquella mirada carregada de comprensió ens diu: “pero eso no es aquí! Debe ser en otra aula, porque esta la tengo que ordenar.”

Li ensenyo el paper i ens diu “si, si. Bueno, voy a averiguar que pasa” I al cap d’una estona torna amb cara d’estar al cap del carrer i ens diu triomfal “lo ven, no es esta, es la 1.2.” Res de nou doncs.

Així que baixem a la següent planta i allí ens trobem amb una filera de persones – quantes! – que evidentment estaven mes ben informats que nosaltres. De seguida observo que moltes d’elles es coneixien d’abans i s’afanyaven a saludar-se cordialment. Vaja, com si m’hagués trobat jo amb els antics companyes i companys de Biblio.

Entrem a l’aula i el primer en que m’hi fixo es que les instal·lacions son ben noves, però l’acústica fatal. En fi, que tothom parlant al mateix temps feien un brogit considerable.

Entra el professor i el veig ben jove. Res de particular, a tothom que te menys edat que jo el trobo ben jove. I comença a parlar.

Sobre el funcionament de la classe, sobre el seu nom i la seva adreça electrònica, que està a disposició pel que li vulguem preguntar. I també sobre la filosofia. Que què espera de nosaltres, que què sabem de la filosofia i perquè serveix...

I d’entrada m’ha destrossat uns quants tòpics, sobre si la filosofia serveix per alguna cosa, o no, La conclusió que en trec de moment es que la filosofia només es útil per pensar, però que ni serveix per assolir mes felicitat, ni per contestar moltes de les preguntes metafísiques que ens plantegem.

I tot això, la manera de dir-ho em sonava. La forma, les paraules diferents, però amb el mateix significat... He tancat els ulls per un moment i l’he vist! He vist a l’Orella, el famós Merli, dient paraules semblants, amb mes procacitat si de cas en boca de l'actor, pero el discurs, el mateix.

Agafo la tablet, que ja sabeu que es com una prolongació de la meva persona i consulto qui es aquest home de nom molt especial: Nemrod Carrasco Luca. I el trobo: es el professor de filosofia que va assessorar a TV3 en la producció de Merlí! I es clar. D’això em sonava.

Jo no vaig veure tota la sèrie. Es mes, pràcticament vaig veure tant sols els primers capítols. I els del final. I amb això en vaig tenir prou per identificar la manera d’expressar-se del professor avui i algunes de les idees que en Merlí tractava de transmetre.

I mirant al meu voltant he pensat que els alumnes o estudiants que érem allí constituíem un públic ben interessat. Únicament que no hi ha cap adolescent com els de la sèrie.

Ah! en sortir veig un cartell que diu que l'aula per la gent del meu curs es la 2.1. Tot entès.