Tot passejant per Sant Pere de Vilamajor, en un
día clar i de cel blau esfereïdor, em
vaig atansar a l’església, emplaçada en un puig i que distingia des de lluny.
Em va sorprendre veure que el campanar,
una magnifica torre d’estil romànic, estava aïllada del cos de l’edifici
principal. A mes, jo no soc un expert en arquitectura medieval, però veia
evident que l’estil arquitectònic de la
torre no era el mateix que el de l’església.
Encuriosit vaig anar rodejant l’edifici, preguntant-me sobre el perquè d’aquesta
peculiar distribució que jo no havia vist enlloc mes. No dic que no n’hi hagin
de semblants, nomes que jo no les he vist. Vaig veure que a l’altre costat del
carrer hi havia una oficina de turisme i m’hi vaig acostar a veure si em podien
facilitar alguna informació sobre el poble i la torre, però l’oficina romania
tancada i no tenia massa aspecte de que l’anessin a obrir aviat.
Vaig tornar endarrera i desprès de mirar i remirar la torre i
l’entorn, em vaig adonar d’un home assegut en un banc que també em mirava amb
cara d’estar veient un pixapins qualsevol, aspecte que segurament jo oferia,
amb la meva gorra de visera, les ulleres de sol i la càmera penjada del coll.
Se’m va acudir preguntar-li sobre l’origen de la torre i amb aquesta
intenció li vaig desitjar un sonor bon dia, que em va contestar amb un gest que
no se si tan sols era una contestació a la meva salutació o remarcava la
evidencia de que si, que el día era bo i no en calia dir res mes.
A l’home se li veia un aspecte curiós. Vestia
amb robes senzilles, com les que vestiria un
pagès per fer feines al camp. La seva cara, molt morena de sol, estava
clivellada per profunds solcs i tenia una mirada d’au de presa, lluïda per uns
ulls vius, de fosca nineta. L’adornava una densa barba fosca, tallada en un
estil dels que ara ja no es porten, agraden
mes retallades i perfilades.
Tot i la impressió de tractar-se d’una persona
de moltes vivències, no semblava ser de massa edat. Potser no havia ni complert
els cinquanta
En la seva actitud i la manera com seia, tot i la senzilla vestimenta i la profusa
barba, hi havia una certa elegància o distinció si voleu. Jo hi veia quelcom
que no acabava de quadrar amb la imatge
d’un camperol.
(SEGUIRÀ)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada