Per poc que pugui, sempre tracto de posar una fotografia feta per mi a les meves entrades del blog. Però aquesta vegada com a mostra de respecte, prefereixo no posar-ne cap, perquè el que vaig a comentar es la meva visita d’ahir a l’exposició del fotògraf Francesc Català Roca que es celebra a la Pedrera fins el proper 25 de setembre.
Català Roca era fotògraf, tot i que jo a les seves fotografies, mes enllà d’una indiscutible tècnica i domini de la llum, veig pura poesia. L’exposició està orientada a fotografies realitzades en els anys cinquanta i seixanta del passat segle, totes en blanc i negre, excepte la part dedicada fotografies arquitectòniques, tema en el que també es va especialitzar.
Potser que ho veig amb els ulls del crio que jo era aleshores i ara recordo aquells temps per mitjans de les imatges i també descobreixo ara les critiques que el fotògraf exposava, com tot passant. Fixeu-vos en la fotografia “La floreta” (El piropo), nom del document, però on destaca el grup de l’esquerra, composat per cures i un militar, que son tot un retrat costumista de l'època.
N’hi ha plenes d’una tendresa a vessar, com les de les gitanetes a Montjuic, o la del “Carbonerillo de Vejer de la Frontera”.
Haig de reconèixer que a mesura que veia les fotografies s’hem feia un nus a la gola i em venien al cap les estrofes d’en Serrat:
“Temps era temps,
que mes que bons o dolents
eren els nostres
i han estat els unics...”
No us deixo dons cap fotografia feta per mi, però si un enllaç on podreu veure les d’en Català i Roca i un altre a un vídeo d’en Serrat. Gaudiu d’ambdues coses tan com jo!!
Fotografies d’en Català i Roca:
Vídeo d’en Serrat:
2 comentaris:
Formidable, Jordi !. Y el video del Serrat me ha recordado tiempos felices.
Oye, Jordi; veo que la nueva cuenta Gmail me permite dejar comentarios. Pistonudo, tú !
Publica un comentari a l'entrada