18 de març 2024

Pintors contemporanis: Geoffrey Jhonson

 






















Sense títol. Geoffrey Jhonson és un pintor nord-americà nascut el 1966, que ha sabut captar una atmosfera irreal de la ciutat, incorporant protagonistes vianants amb simples taques negres, al mateix temps que transmet la  sensació d'haver vist aquestes escenes al natural, fins i tot amb les estilitzades figures humanes representades.

17 de març 2024

Pintors Universals: George Grosz

 

El pilars de la societat”, 1926, National Gallery, Berlin. Georg Grosz (1893-1959), pintor alemàn que començà vinculat al moviment artístc dadaista, però que evolucionà cap al nou expressionisme alemany. El 1919 s’apuntà al partit comunista del seu país, tot i que ben aviat el va deixar, disconforme amb l’autoritarisme de l’organització. En els anys 1930 va viure l’eclosió del nazisme i aquesta situació el va induir a marxar als EEUU el 1933, on va proseguir amb les seves crítiques al fascisme a travers de les seves obres pictóriques, utilitzant imatges de personatges ridiculament caricaturitzats. En aquesta concretament satiritzaba sarcasticament les forces socials, polítiques, religioses i económiques que donaven support a les doctrines propugnades pels d’extrema dreta. El 1959, una mica decebut pel “way of life” nord-americà va retornar al seu país, però poc desprès va morir en caure de dalt d’una escala, poc abans de cumplir 66 anys.

16 de març 2024

Pintors Universals: Richard Haley Lever

 









"Acostant-nos a la granja",  1939. Richard Haley Lever (1876-1958), nascut a Australia, va residir durant alguns anys entre França  i Anglaterra on va beure de les fonts de l'impressionisne i de fet està considerat com un dels exponents d'aquest estil a Nord-america, a on es va afincar definitivament quan va deixar Europa el 1911. Va participar en nombroses exposicions i es dedicà a l'ensenyament de tècniques pictòriques, de les que destacaven les seves pinzellades enèrgiques, que sovint no aplicava amb pinzell, sino directament amb el tub de pintura

15 de març 2024

Pintors Universals: Benjamin West

 

"Ophelia i Laertes", 1792. Benjamin West (1738-1820). El primer pintor nord-americà amb renom. Era de família quàquera, el que en principi semblaria contradictori amb el desenvolupament de la seva carrera artística, donat que els quàquers rebutjaven les belles arts, però el seu caràcter el va fer imposar. Els primers contactes amb les tècniques de color li van proporcionar membres d'una tribu india, començant una etapa autodidacta que més tard el portà a viatjar a Roma per estudiar. Quan tornava al seu país el 1763, en realitzar una parada a Londres, va decidir romandre-hi i de fet no va arribar a retornar, quedant-se a Anglaterra on va assolir la Presidència de la Real Acadèmia d'Art, sota el patronatge del rei Jorge III.  Els temes de les seves pintures van ser d'ordre mitològic, religiós i històric, amb abundant escenografia relacionada amb fets heroics. El seu estil, la precisió i tècnica depurada van fer que a Anglaterra se'l conegués com "l'American Raphael"

14 de març 2024

Pintors Costumistes: Hector Julio Pàride Bernabó - Caribé


"Músics o Samba”, 1953. Hector Pàride, (1911-1997), més conegut pel malnom de Caribé, fou un artista multidisciplinar, nascut a Argentina, però que la major part de la seva vida va residir a Salvador de Bahia, Brasil, des d’on realitzà el volum més important de la seva producció artística. Es va moure ampliament en el mon cultural dels paisos sud-americans i entre les seves fites hi trobem el haver col.laborat amb els seus dibuixos a les edicions de llibres de Julio Cortazar, Gabriel Garcia Marquez o Jorge Amado. La seva pintura, d’estil figuratiu, mostrava escenes de costums, tradicions i modus de vida en aquells entorns: dançes populars com la capoeira o la samba, maneres de vestir o de relacionar-se, celebracions, etc. També va exercir de periodista.

13 de març 2024

Pintors Universals: Joachim Patinir

 

"Caronte creuant la llacuna Estigia", 1520 Museu del Prado. Joachim Patinir (1480-1524), pintor flamenc que s'estima d'estil pertanyent a l'època manierista. Aquest moviment esdevingué com a evolució des del classicisme de l'Alt Renaixement, introduint un disseny i representació de les imatges humanes, arquitectòniques o paisatgístiques que s'escapava de la tradicional perspectiva d'equilibri en dimensions, o fins i tot en les actituds, abundant en poses exagerades dels personatges representats. El seu nom prové de la definició de fer una cosa "a la maniera de". Sorgí a Itàlia i s'expansionà per Europa com a conseqüència de la diàspora d'artistes a causa de la peste del 1522. Patinir es considerat pare de la paisatgística amb grans perspectives, per a aconseguir les quals feia servir amb profusió la gradació de colors.

12 de març 2024

Pintors avanguardistes: Joaquin Torres Garcia

 

"Port de Barcelona", 1919, Galeria de las Misiones, Montevideo. Joaquin Torres Garcia (1874-1949) pintor nascut a Uruguai de pare mataroní i mare uruguaiana, va desenvolupar la seva carrera pictòrica essencialment a Catalunya, on va mantenir amistat amb els artistes noucentistes: Casas, Pichot, Junyent i també amb en Picasso. Personatge inquiet, va residir temporalment a molts llocs,a Itàlia, a París o a Nova York on mantingué contacte amb artistes de l'època, com per exemple amb en Mondrian, que va tenir influencia en les seves obres i amb qui va fundar el grup "Cercle et Carré". A Barcelona col.laborà amb dibuixos en nombroses publicacions, amb el pseudònim Quim Torras. En la seva època barcelonina va tenir intervencions no masses reeixides, com els murals del Palau de la Generalitat, que no va arribar a acabar o treballant amb en Gaudí pels vitralls de la Sagrada Família i els de la Catedral de Palma de Mallorca, amb escassa sort ja que l'escultor li recomanà finalment que millor que es dediques a l'ensenyança. Entre les seves activitats, va fundar una fàbrica de disseny i fabricació de joguines a nova York, però el 1925 es va cremar i ell va tenir que abandonar aquesta iniciativa. El 1932 tornà a Uruguai on es dedica a desenvolupar la seva idea de l'Art Universalista Constructiu, orientat cap a la concepció metafísica de l'expressió artística.