La lliçó de música", 1917, Barnes Col·lecció,
Philadelphia. Henry Matisse (1869-1954). Deia el filòsof Heidegger que en
contemplar una obra d'art, es necessari tractar de desxifrar el que pensava
l'artista en el moment de crear la seva obra. I per tractar de aconseguir-ho necessàriament
s'ha de tenir alguna informació sobre el context en que vivia quan l'executà,
sobre ell mateix, sobre el moment històric, la societat, la tècnica utilitzada,
o sobre què pretenia representar. L'anàlisi pot ser objectiu (visual)
subjectiu (simbòlic) o formal (estètic). Per tant un efecte important de l'obra
d'art recau també en l'espectador que la contempla i això segurament es el que
Matisse pretenia de les seves obres quan afirmava que "No treballo
sobre el llenç, sinó sobre aquell que el mira". Evidentment es tracta
d'una metàfora, perquè no volia pintar a l'espectador, sinó provocar una
reacció emotiva en ell davant de les imatges reproduïdes. Moltes de les seves
obres pretenen transmetre un atmosfera relaxada i tranquil·la, amb una
utilització ponderada de colors punyents d'un origen fauvista, com en aquesta
pintura realitzada a la seva casa d'Issy les Moulineaux, en la que apareixen
els qui possiblement eren la seva dona i el seu fill asseguts al piano. Tota
l'escena transmet un ambient d'intimitat que demostra l'habilitat del pintor
per tenyir les seves pintures d'una profunditat emocional i psicològica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada