Llegeixo sobre la problemàtica que hi ha amb el tema de les deslocalitzacions, per a obtenir una fiscalitat més beneficiosa, ubicant el domicili o la seu social d’una empresa en altres comunitats on la pressió es més lleu.
Alló que en anglés s’anomena dumping i que no deixa de ser una estafa legal.
Perquè com s’ha demostrat en molts casos i darrerament per exemple en el de Ciments Molins, aquestes decisions poden estar motivades per motius económics, però també polítics.
Els governs, siguin del color que sigui, no haurien de permetre aquest frau. Pot ser una palanca per influir en les decisions empresarials a conveniencia, com es va demostrar en els casos de La Caixa o del Banc de Sabadell que en el 2017 i per un procediment d’urgencia que el Sr. M. Rajoy es va teure de la màniga van treslladar les seves seus respectivament a Alacant i a Valencia.
Com es pot evitar? Penso que no s’hauria de permetre la instauració de la seu social o la representació administrativa fora de la demarcació geogràfica més immediata al lloc on l’empresa tingui el seu pes productiu, comercial o de gestió més important.
Per valorar-ho s’haurien de tenir en compte les següents característiques.
- Lloc de residencia de l’unitat productiva més important, sigui per volum de producció, per nombre d’empleats o per l’extensió de les instal.lacions.
- En el cas d’empreses financeres, o empreses de serveis es podría atendre al nombre de clients, de transaccions o al volum de negoci, tenint en compte que serien factors a demostrar per els propietaris de l’empresa per a accedir a una petició de deslocalització.
Seria una idea a desenvolupar, però en principi evitaría les corrupteles i els tripijocs entre comunitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada