Tot passejant la gosseta pel mati. A quatre passes de mi un home va a entrar en el seu cotxe aparcat a la vorera i se’n adona que en el parabrises hi te un paper publicitari.
Em mira i sense dubtar-ho agafa el paper, l’arruga i el llença a terra.
Home! - li dic - no es que aquest entorn sigui el mes net del mon, però penso que no costa gaire tirar el paper a la paperera, que no està lluny. L’home, ja pujant al seu cotxe m'etziba: “Així els donem feina als qui recullen les escombraries” .
Li dic que em sembla una resposta cínica, que si aquests son els valors que vol transmetre a fills/es i nets/es (l'home te aspecte de tenir-ne) però tant s’hi val, perquè sense fer-me cas, arrenca i se’n va.
I jo em quedo mirant-lo i pensant que així va la cosa. Un paper no te cap importància. Nomes que, mirant el lloc es veuen papers, llaunes, restes de menjar i tota mena de deixalles pel terra. Suposo que hi ha molta gent que com aquell bon senyor pensa que està be donar molta feina a qui recull les escombraries.
De moment però, el que hi vivim a prop ens fotem i hem d’aguantar aquesta mena de “solidaritat”, trepitjant la merda que altres deixen pel mig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada