Barcelona es una ciutat de gran i variada
oferta cultural. En una mateixa tarda pots viatjar a traves del mes remots
indrets d'aquest planeta, contemplant les fotografies d’en
Sebastiao Salgado i, passant a la sala del davant, gaudir del visionat de meravelloses pintures
que pertanyen al fons no massa conegut
del Museu del Prado.
I aquesta oportunitat te l'ofereix el CaixaForum,
mitjançant les exposicions
coincidents "Gènesis"
amb obres de l'esmentat fotògraf i "La bellesa captiva" proveïda amb
pintures de mestres pintors corresponents als segles XVI al XIX i algunes
escultures antigues.
Tocant a l'obra de Sebastiao Salgado, mai havia vist
una col·lecció de fotografies en blanc
i negre tant plenes de color. Es tracta d'un periple fotogràfic realizat en 32 viatges de l'autor per zones del planeta que encara es conserven pures. Moltes d'aquestes fotografíes reflecteixen paratges solitaris
i desolats en els confins de la terra, on es molt difícil la
subsistència de l’ésser humà. Però també hi han fotografies de animals desenvolupant-se
en el seu hàbitat
o de persones no contaminades per la "civilització",
vivint la seva realitat i adaptats al seu entorn.
El que destaca en totes les fotografies d'en
Salgado, independentment de l'acurada tècnica, molt elaborada i basant-se únicament en fotografia analògica, es l'amor, el carinyo que l'artista ha
aconseguit traspuar en totes i cadascuna de les imatges. Des de les que ens
obren finestres sobre els desolats espais antàrtics, poblats aquí i allà de pingüins, balenes, albatros o lleons marins,
passant per l'acerada mirada de lleopards o lleons abocats a la cacera per a
proveir-se d'alimentació i
arribant a les imatges de la vida quotidiana de persones que, segons la nostra
manera actual d'interpretar les coses, viuen encara en èpoques prehistòriques, subsistint de la cacera, la recol·lecció de productes alimentaris o gràcies
als cultius mes elementals i practiquen costums ingenus i encantadors.
Es curiós constatar com tribus molt allunyades
geogràficament, per exemple
residents a Indonèsia, al Sudan, a l'Amazonia, a
Sibèria o mes enllà del cercle Polar Àrtic,
que se suposa que no han tingut contactes entre si, mostren actituds i revelen costums i pautes de comportaments,
vestimentes o atavismes molt semblants.
Aquesta apreciació meva concorda amb l'idea expressada per en
Salgado en el pròleg del seu llibre Exodos: "mes que mai,
sento que solament hi ha una raça
humana. Mes enllà de
les diferencies de color, de llenguatge, de cultura i possibilitats, els
sentiments i reaccions de cada individu son idèntics".
La seva obra ha estat criticada per artistes i
intel·lectuals, principalment nord-americans, que li censuren que la bellesa de
les seves fotografies
minimitza la cruesa de les situacions que les imatges del fotògraf
pretenen transmetre. Jo penso que ambdues maneres de fer denuncia son
possibles.
Fer denuncia social per mitjans de la fotografia es un canal molt vàlid i
em venen al cap multitud d'imatges esfereïdores que mouen a la solidaritat, a la
compassió, a l’exigència
d'un mon mes just.
Però fer denuncia social a traves d’imatges
belles no es menyspreable, cal veure mes enllà i
entendre que aquesta bellesa pot revelar al mateix temps la misèria, l’explotació, la
marginalitat. Com tantes coses de la societat actual que se’ns
venen embolcallades amb llaços de color rosa.
--------------------------------
Respecte de la visita a l’exposició paral·lela, “La
bellesa captiva, petits tresors del museu del Prado” , es una visita per gaudir-la plenament.
Coneixem les grans obres dels artistes de renom i
tenim tirada a pensar que son úniques. Els experts saben que això no es
així. Abans d’arribar a la obra mestre, els artistes han assajat
una i altre vegada, han esbossat moltes proves i molts camins, gairebé
arribant a l’extenuació,
fins a assolir els trets que convertiran el seu objectiu en aquella obra
que te ampli reconeixement i els portarà a la fama.
També mantes vegades els artistes donen la idea i la
guia als seus deixebles i aquests van configurant el que finalment serà la ma
del mestre qui li donarà la forma definitiva i li marcarà la
seva emprenta. Això no desmereix la genialitat del mestre, sinó que
la referma ja que afegeix a la seva mestria la capacitat d’ensenyar i transmetre coneixement.
Bona part de les obres exposades pertanyen a
aquests conceptes. Els noms dels artistes creadors del que hom pot veure son
francament sonors i coneguts: Rubens, Brueghel, el Bosch, Tiepolo, Mengs,
Bayeux, Goya, Fortuny, Rosales, Madrazo...La immensa majoria mereixen ser
considerades com veritables representants del capital artístic
de cadascun dels seus signants.
L’exposició m’ha sorprès ben
gratament, i referma el meu criteri sobre la serietat amb que treballen els comissaris de les
exposicions del CaixaForum i, com he dit altres vegades, no em queda mes que
treure’m el barret davant de la feina feta per aproximar a espectadors com jo la
cultura i el coneixement de l’historia i de l’art.
Absolutament recomanable de visitar ambdues, amb temps,
perquè visita ho exigeix i de ben segur que us será satisfactori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada