De turista pel Born

En aquesta època de l’any sempre m’ha donat per pensar en deserts, en països exòtics, llunyans, en viatges arriscats. Potser  influït per l’arrencada del  Paris Dakar. Potser  perquè a l’hivern apeteix fugir cap a altres indrets.

El cas es que aquest any també m’han vingut aquestes evocacions i per a pal·liar aquestes  imaginacions, avui hem decidit fer de turistes a casa nostra i ens hem anat a conèixer  el Born, donç no havíem visitat encara les noves instal·lacions inaugurades el passat mes de Setembre.    

A mes, fer un tomb per el Barri Gòtic sempre es atractiu.

El que s’ha fet allí, independentment  del que s’hi vol commemorar, es prou interessant. La remodelació  ha convertit el que en temps era el rebost de Barcelona en un monument.

Recordo el Born quan hi passava gairebé cada dia quatre vegades per anar a col·legi a peu, estalviant-me així els cèntims que em donàvem els pares per el tramvia.  Les botigues de salaons, d’espècies, les parades de verdures, la gresca dels venedors amb els compradors. El colors de tot  això m’impregnà els ulls i la memòria i es d’aquells records que se’t fan presents de tant en tant.

Quan el van tancar com a mercat, entrà en una certa decadència, havent servit fins i tot com  a espai per organitzar festes i revetlles. Desprès els polítics no es posaven d’acord amb el comès que se l’hi havia de donar.

Fins que al fer excavacions  es van posar al descobert les restes de les  construccions que desprès del 1714 es van fer enderrocar per a deixar espai per la Ciutadella. I això va donar un nou caire i orientació a l’espai del Born, que es el que te ara.

I per a rematar la visita, acabàrem celebrant-ho en el Xampanyet, bodega antiga i tradicional del carrer Montcada on tinguérem la oportunitat de satisfer el paladar, tot contemplant com turistes d’ulls esquinçats fotografiaven delerosament les tapes.

El comentari sobre aquesta visita el vaig preparar dies endarrere. Avui quan l’afegeixo al meu blog no em queda mes remei que pensar en el succés que es va produir ahir en alguns dels carrers que també recorrerem, el de Barra de Ferro i el de Mirallers, que va suposar la mort d’un home apunyalat i ferides greus a un altre. I un calfred m’ha copçat al pensar en la fragilitat humana. La de les víctimes es clar. I també, sigui qui sigui, la de l’assassí.