La processo ha anat avui a Madrid, on han fet veure que miraven els terrenys que els ofereix la Comunitat per a instal·lar el seu complex ludopatic – turístic, i s’han deixat estimar per la presidenta de la Comunitat.
Em sembla molt be, repeteixo que crec amb fermesa que es allí on tot el tinglado estaria millor.
Del que no em se avenir es de que no se’n adonin del joc d’estratègia negociadora que se’n porten l’Adelson i el seu equip...Amb l’esquer dels llocs de treball aconseguiran que el seu cost d’inversió sigui 0, que la gent del país (si, si, la gent del país on es vagi a instal·lar aquest engendra) posi tots els diners i ells s’enduguin tota la rendibilitat. I ara fins a Setembre no es decidiran, un compas de temps per a posar presio als responsables de les Comunitats, amb objecte de que donin mes facilitats, subvencions, finançaments, alteracions legislatives, etc.
Fins i tot en Ferran Adria s’ha ofert a muntar un centre culinari si el complex ve a Catalunya i no a Madrid. Ferran, que la teva oferta t’honora, però que no passa res si al final es munta a Madrid, nooooo. Si es plau, si es plau dóna’ls suport per a decidir-se en aquest sentit.
Si s’ha de fer una cosa així - que no m’agrada gens - em pregunto, es que en aquest país no hi ha gent amb prou recursos per a fer-ho? Ho dic, perquè precisament una de les mes grans empreses de maquines de joc es d’aquí, la Cirsa:
Despres ens queixem si no hi ha una industria propia potent!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada