L`home estava assegut en el seient de
l’andana, Un home d’uns seixanta anys, que anava correctament vestit, però amb
un aire, no se, com de mudat, com si hagués anat a una cita important i
s’hagués abillat expressament per anar-hi. Això i un aspecte d’estar perdut a
la gran ciutat em suggeria que venia de pagès.
I això ho vaig copsar a cua d’ull, es a dir,
allò que vas pensant en mil coses i gairebé inconscientment també et fixes en una situació que té’s aliena,
quasi sense adonar-te’n.
L’home era assegut de una forma esbiaixada,
ocupant dos seients. Aquesta es una situació d’aquelles que em toca el voraviu.
Ja hi havia, ja, un altre filera de seients ben buida mes enllà, però em vaig
atansar amb gest interrogant i l’home es va apartar tot fent un saltiró, el que
em va dir que no ho feia a propòsit i mes be s’havia assegut així sense
pensar-hi.
Vaig asseure’m jo i l’home no deixava de mirar-me. Automàticament
vaig agafar la corretja de la borsa que duia i me la vaig creuar en bandolera. No es que tingues aspecte de
lladregot, no, es que hom ja no se’n fia de res.
Al cap d’una estona l’home em preguntà: Sap si
per anar a Ripoll haig d’agafar la línia cap a Puigcerdà?
Ah!, jo crec que si, Ripoll, Campdevànol,
Ribes i Puigcerdà. Que no era el tren que acaba de passar?
Si, però m’ha confós el que en el cartell de
davant poses a Ripoll i per això no hi he pujat.
Vostè a on va? A Puigcerdà?
No, no, jo vaig a un lloc abans de Vic.
Homeee! Si que hagués hagut de pujar en aquest
darrer tren. El fet que indiques Ripoll solament volia dir que aquest tren
finalitzava el seu trajecte a Ripoll i
l’estació de Vic està abans.
Ah miri i aquest que entra ara i que posa
Granollers? Amb això ja em vaig adonar que aquell home es
corresponia amb l’idea aquella del pop i el garatge... Aquest no hi arriba, perquè Granollers
està molt abans. A veure, vostè realment a on va?
Jo vaig al carrer Priora Xixilona, de La Garriga.
De primer em vaig creure que m’estava prenen el pel, el nom em remetia mes be
als paiasos de la tele. Però la seva mirada no semblava amagar cap cosa. Vaig
fer com si res i li vaig dir: doncs miri, vostè ha d’agafar un tren que tingui
per destí o Vic, o Ripoll, o Ribes, o Puigcerda...
Ah molt be, gracies, gracies...
Tot just arribava el meu tren i vaig marxar. Però
us ben juro que en arribar a casa vaig
mirar a Internet lo de la Priora Xixilona, i sí, a La Garriga hi ha un carrer que se’n
diu així. Te aquest nom en homenatge d’una monja que va viure en un monestir
que allí hi havia el segle X i que era filla d’en Jofre el Pilós. Avui en dia
en el lloc del monestir hi ha l’ermita de Santa Maria del Camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada