Les ales s’em desfan a les ones.
Mar amic, vent enemic, blau estimat.
El cor se m’atura en els roquers.
I jo ho veig tot clar, molt mes clar.
Aquella gavina volandera, que segueix la meva barca
Em fita desconfiada i em crida fugissera.
I jo em buido en l’aire infinit
Jordi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada