30 noviembre 2012

Cinquanta anys de cançons




Dos gestors musicals que van marcar notablement la meva joventut, per motius ben diferents.
 
Tot i que jo era mes be dels Beatles, no podia sostreure’m a la marxa i al rotllo dels èxits dels Rollings,  que en aquells allunyats anys esclataven amb força - sobre tot els anys 1965 a 1968 - a les festes, “guateques” sales de ball (l’eclosió de les discoteques vindria també mes o menys per aquella època), etc. etc. Alguns dels seus principals temes son encara sonats i no superats, com Route 66, Satisfaction, Jumpin Jack Flash, Angie, Paint it black...
 
I van començar fa 50 anys. Com l’altre cantant, en Raimon.
 
Estils ben diferents. La musica dels primers es expansiva, per a desamarrar-se, desinhibir-se i ballar en pla esbojarrat. La d’en Raimon es la mostra d’una època, del fervor per la llibertat, musica molt propera, musica que ens parlava de que hi havia altres sistemes on els ciutadans podien gaudir del respecte i exercir els seus drets. També es el plany pel que havia passat i seguia passant.  Es la musica dels concerts gairebé d’amagat en els seixanta, la dels encenedors amb els que  s’expressava l’emoció continguda i l’ay a la gola. Al vent, Quan jo vaig néixer, D’un temps d’un país, Jo vinc d’un silenci...
 
Ah, l’enyorança de la joventut!! Una mica de nostalgia:

http://youtu.be/TXLZCtUDEWQ




No hay comentarios: