Ara resulta que estic insatisfet amb la democràcia, que em sento mes espanyol que català, que parlo castellà a casa (¿?), que els meus pares van néixer fora de Catalunya (Si ho sabessin pobres es quedarien ben parats), que soc solter i sense fills, tinc entre 18 i 34 anys, no tinc assegurança mèdica privada i que em connecto a Internet per a distreure’m.
I per tenir aquest informació tan valuosa, la conselleria de l’inefable Sr. Saura s’ha gastat 80.000 €. Fins on arribarà la despesa inútil per part dels governs de tot els colors que tenim que sofrir, els d’ara i els d’abans.Hi ha una cultura de trobar una explicació plausible per tot, amanyagada d’acord amb la particular visió de qui vol justificar quelcom davant de l’opinió publica.
Que hi ha robatoris “silenciosos” (fa pocs dies a la cantonada de casa meva, en el mateix bloc). No m’haig de preocupar, perquè l’estadística ens diu que el nivell de delinqüència no es preocupant. Jo no estic preocupat. Estic cagat i ni per un moment se’m acudirà tenir un arma com el de Sudanell.
Amb els “okupes” no passava res. L’incidencia de cases okupades segons les estadístiques no era rellevant. Però llegeixo que a Barcelona hi havia fins la setmana passada 300 “okupacions” que des del punt de vista estadístic no serà important, però ja no son sols els propietaris, sinó també els veïns d’aquestes actuacions, qui n’està ben be fins els collons. Veure carta al director en La Vanguardia d’avui, signada per en Pep Díaz.
Ara si però, perquè l’okupació d’una casa per uns xilens sota les cameres de la televisió i els blocs dels periodistes ha fet saltar la senyal d’alarma, l’Ajuntament de Barcelona està disposat a prendre mesures. Serà que s’han adonat amb alguna enquesta que no son els okupes el gruix de qui els votent?El problema es que estem plens de bones paraules. No passa res, si fins i tot els "okupes" fan contribucions de caràcter cultural. I en els casals "okupats" hi poden anar els nens i els avis...uy, que hem titllaran de pro-sistema!
Per favor i amb tot respecte, ciutadans polítics que heu tingut la sort de que les urnes – amb mes o menys abstenció - us hagin posat en els càrrecs que teniu, penseu mes en els ciutadans. No us gasteu tants cèntims públics en enquestes que us ajudin a entendre el perquè dels fracassos (si es el vostre partit el que ho gasta, no tinc res a dir). No gasteu tants cèntims públics en festes i festetes amb el pretexta de fomentar la cultura – aquesta es un altre. La cavalcada de reis a Barcelona va costar 400.000 €. No dic que ho elimineu del tot, sols dic que els gasteu amb mesura. I gasteu una mica mes en lo que interessa vertaderament als ciutadans del país. Per exemple que les vídues tinguin una pensió digna i no se’ls regategin uns quants miserables Euros de les seves minses pensions. O lo dels peatges.. O lo de la sanitat (perquè a Catalunya hem de pagar mes que a la resta d'Espanya, passant-ho per la benzina?) O lo dels aparcaments, que han començat a aplicar el cobrament per fraccions de 5 minuts, però al mateix temps han encarit el preu de l'hora. O...
O que s’inverteixi en educació, deixant-nos de falses toleràncies, perquè l’educació es el futur del país. A mi se’m trenquen els esquemes veient Aida (la sèrie de TV) i pensant que el que reflexa aquesta sèrie – deixant apart la feina de les actrius i dels actors – pugui ser un mirall del que passa realment. Però per això també hi haurà una enquesta o una estadística ¿no?
Mes enllà dels resultats curiosos (pares, assegurança de salut, etc.) lo destacable de la enquesta es que el 71,4 % dels abstencionistes deia que no havia votat per descontentament amb la política i els polítics. Això si que es revelador. Si ho voleu veure, a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada