Pintores universals: Berthe Morisot

"El mirall de Psyche", 1876, Museu Thysen Bornesmiza, Madrid. Berthe Morisot (1841-1895). Una pintora poc anomenada, però que va tenir gran importancia en el segle XIX, participant com a cofundadora en el moviment impressionista francés, junt amb pintors de l'alçada de Monet, Renoir, Pissarro o Manet, que va ser cunyat seu i que li van fer avinent suvint el respecte que tenien per la seva obra, convidant-la a participar a les exposicions que organitzaven els artistes que els molt conservadors "acadèmics" dels salons oficials rebutjaven. Va morir amb només 54 anys i deixà un legat de 394 obres entre la que destaca aquesta que impressiona per una depurada técnica en l'utilitizació dels colors degradats i en les pinzellades que aconsegueixen transmetre una imatge senzilla i natural d'una escena quotidiana.

Pintors Universals: Boris Kustodiev

 

"La dona del comerciant a l'hora del te",  1918, Museu Rus d'Art, Sant Petersburg. Boris Kustodiev (1878-1927). Fill d'un professor de Filosofía, Historia i Lógica, ell es va orientar més be a les belles arts i becat per l'Academia Imperial va viatjar per França i Espanya, a més d'Itàlia, Austria i Alemania en una etapa de formació. Es va dedicar a l'il.lustració de llibres, a l'escenografía i a la pintura, utilitzant diversos estils: postimpressionisme, modernisme o realisme. El 1916, com a conseqüencia d'una enfermetat es quedà paraplègic, situació que el confinà en una habitació, el que no va ser obstacle per continuar des d'allí la seva tasca creativa. Les seves il.lustracions van il.luminar els llibres de la major part de clàssics russos.

Pintors abstractes: Frantisek Kupka

 

"Inventant abstracció", 1917, MOMA Nova York. Frantisek Kupka (1871-1957) pintor tchek, considerat pioner de l'art abstracte. En els seus començaments va optar per l'art realista, però a l'inici del segle XX va evolucionar cap a l'abstracció. Home bohemi, d'idees estranyes i orientació teosófica, va experimentar amb el color, en imatges expressives i fins i tot va tractar d'aprofondir en l'orfisme (relació entre la pintura i la música). Sería el primer en exposar en pùblic pintures abstractes, convertint-se en un artista valorat, el que no impedí que tota la seva vida es veies afectada per problemes económics i morí a París aillat i marginat. El reconeixement li vindria desprès de la mort.

Pintors Universals: Francesco Bergamini

"Al capdavant de la processó", col.lecció particular, Florida. Francesco Bergamini, (1815-1900) pintor italià d'estil academicista, que il.lustrava les seves pintures amb escenes religioses, de genre o costumistes. Molta part de la seva producció es venía al mercat nord-americà. Malgrat haver pintat gran quantitat d'obres, no es troben masses referencies biogràfiques, a part de que va estudiar Art a l'Academia de Carrara i residí a Roma. Fins i tot la data de la seva mort apareix en tres anys differents, segons quina sigui la font consultada.

Pintors realistes: Peder Mørk Mønsted

 

“A l’ombra d’una pèrgola a Capri”, 1884, col.lecció privada. Peder Mørk Mønsted (1859-1941), reconegut com un dels més importants pintors paisatgistes en l’etapa a cavall entre els segles XIX i XX. Va realitzar nombroses obres d’inspiració mediterrania com a conseqüencia dels seus freqüents viatges i estades en paisos d’aquesta àrea, entre ells Argelia, Egipte, Grècia, Itàlia i també Espanya.

Pintors Universals: Ford Madox Brown

"Els xais bonics", 1852, Birmingham Museum. Ford Madox Brown (1821-1893). Pintor anglés vinculat al moviment prerrafaelita, composat per artistes que volien tornar a la luminositat amb que els pintors del Renaixement impregnaven les seves pintures. Contrariament al que feien altres membres d'aquest moviment, que es centraven en imatges històriques o bíbliques, Madox triava imatges de la vida quotidiana, moltes vegades protagonitzades per membres de la seva familia, com en aquest cas. Una constant de les seves obres va ser l'obsesió pel detall, tant en el tema principal com en els aspectes complementaris, minuciositat que les feia quasi fotogràfiques.

Pintors Universals: James Tissot

"L'entrada a Jerusalem", pertany a la serie de pintures bíbliques que l'autor va realitzar entre 1886 i 1894. Brooklyn Museum. Com ja assenyalava a l'entrada del 13/12/2023, aquest pintor va experimentar un canvi notable a partir de 1885, enfocant-se a temes de caràcter religiós. La pintura pertany a la col.lecció que va realitzar amb aquest propósit i per la que va utilitzar la tècnica del guaix. Aquesta tècnica, a diferencia de l'aquarel.la, aplica capes més opaques que permeten rectificar al damunt si es necessari, amb noves capes d'altres colors, cosa no factible amb les aquarel.les. Te avantatges i inconvenients: s'utilitza amb major varietat de superficies: paper, carto, pergamí, etc. No es tant perdurable com l'oli, però simplement fent servir un pinzell humit es poden modificar els traços i per aixó es fa servir sovint en l'ensenyament.

Pintors Universals: Pierre-Auguste Renoir

"Els paraigües", 1886, National Gallery Londres. Pierre-August Renoir (1841-1919). Hi ha obres que representen imatges i que el seu valor resideix en les qüalitats estètiques del que representen, més que un significat que en altres es evident o es pot deduir. Hi ha d'altres que aparentment només son una representació, però de les que es poden deduir informacions, com es el cas d'aquest quadre de Renoir. El pintor es dedicava més be als paisatges, però aquí va mostrar una escena urbana en la que els personatges tenen diferents actituds que suggeririen la creixent incomunicació en una societat en evolució. Els personatges reueixen mirar-se i l'ùnica que sembla aguantar la mirada amb franquesa es la nena del marge inferior dret. Com era la seva costum, els protagonistes representats formaven part del seu entorn, Es nota inspiració del moviment artístic japonista que a les darreries del segle XIX va tenir molt d'exit a França, aportat pel pintor d'aquell origen Hokusai

Pintors universals: Carl Larsson

 

“Esmorzar sota el gran bedoll”, 1896, Museu Nacional d’Estocolm. Carl Larsson (1853-1919). Pintor suec, nascut en un barri pobre d’Estocolm, que impulsat per un professor seu es va apuntar a l’Academia Sueca de les Arts en la que va anar guanyant relevancia com a pintor d’olis. Desprès d’una etapa com a il.lustrador gràfic es treslladà a Paris, on no va tenir massa exit com a artista, però la seva sort camvià en coneixer a qui sería la seva esposa i coincidint amb el moment es va dedicar a les aquarel.les, el que li va fer guanyar fama. Van tenir vuit fills i el pare d’ella els regalà una casa a Sundborn, casa que van decorar i que a traves dels anys es convertí en una referencia en el mon de l’art i encara avui dia, mantinguda pels descendents, es pot visitar. Moltes de les seves obres tenen com a models els membres de la propia familia i escenes de la seva vida quotidiana.

Pintors Universals: John Hanson Walker

 

"Amics per sempre", John Hanson Walker (1843-1933), nascut a Bath (UK) va fer de model durant alguns anys fins que el pintor per qui exercia tal comés, Lord Frederick Leighton, el convencè perquè també ell és dediqués a la pintura. En plena època Victoriana es centrava en retrats i imatges sobre moda, però també en imatges d'infants relacionant-se amb mascotes. Possiblement la protagonista de la pintura fou la pròpia filla del pintor, Dorothy.

Pintors cubistes: André Lhote

 

"L'Escale", 1913, Museu d'Art Modern, París. André Lothe (1885-1962), nascut a Burdeos, va ser un pintor i crític d’art francés que desprès dels seus estudis a l’Escola de Belles Arts a la seva ciutat natal, es va treslladar a París. Allí entrà en contacte amb els iniciadors del cubisme, al que va adaptar-s’hi, però donant-li una emprenta de conciliació entre aquest estil i el clacissisme, com es pot apreciar en aquesta, una de les seves obre més importants.  El 1922 va fundar una Academia a Montparnasse, des de la que els seus ensenyaments van tenir gran influencia entre artistes de l’època, com per exemple Tamara de Lempicka o Henry Cartier-Bresson. Produí  nombrosos articles i llibres sobre art i tècniques pictòriques.

Pintors contemporanis: Geoffrey Jhonson

 

Sense títol. Geoffrey Jhonson és un pintor nord-americà nascut el 1966, que ha sabut captar una atmosfera irreal de la ciutat, incorporant protagonistes vianants amb simples taques negres, al mateix temps que transmet la  sensació d'haver vist aquestes escenes al natural, fins i tot amb les estilitzades figures humanes representades.

Pintors Universals: George Grosz

 

“El pilars de la societat”, 1926, National Gallery, Berlin. Georg Grosz (1893-1959), pintor alemàn que començà vinculat al moviment artístc dadaista, però que evolucionà cap al nou expressionisme alemany. El 1919 s’apuntà al partit comunista del seu país, tot i que ben aviat el va deixar, disconforme amb l’autoritarisme de l’organització. En els anys 1930 va viure l’eclosió del nazisme i aquesta situació el va induir a marxar als EEUU el 1933, on va proseguir amb les seves crítiques al fascisme a travers de les seves obres pictóriques, utilitzant imatges de personatges ridiculament caricaturitzats. En aquesta concretament satiritzaba sarcasticament les forces socials, polítiques, religioses i económiques que donaven support a les doctrines propugnades pels d’extrema dreta. El 1959, una mica decebut pel “way of life” nord-americà va retornar al seu país, però poc desprès va morir en caure de dalt d’una escala, poc abans de cumplir 66 anys.

Pintors Universals: Richard Haley Lever

 

"Acostant-nos a la granja",  1939. Richard Haley Lever (1876-1958), nascut a Australia, va residir durant alguns anys entre França  i Anglaterra on va beure de les fonts de l'impressionisne i de fet està considerat com un dels exponents d'aquest estil a Nord-america, a on es va afincar definitivament quan va deixar Europa el 1911. Va participar en nombroses exposicions i es dedicà a l'ensenyament de tècniques pictòriques, de les que destacaven les seves pinzellades enèrgiques, que sovint no aplicava amb pinzell, sino directament amb el tub de pintura

Pintors Universals: Benjamin West

 

"Ophelia i Laertes", 1792. Benjamin West (1738-1820). El primer pintor nord-americà amb renom. Era de família quàquera, el que en principi semblaria contradictori amb el desenvolupament de la seva carrera artística, donat que els quàquers rebutjaven les belles arts, però el seu caràcter el va fer imposar. Els primers contactes amb les tècniques de color li van proporcionar membres d'una tribu india, començant una etapa autodidacta que més tard el portà a viatjar a Roma per estudiar. Quan tornava al seu país el 1763, en realitzar una parada a Londres, va decidir romandre-hi i de fet no va arribar a retornar, quedant-se a Anglaterra on va assolir la Presidència de la Real Acadèmia d'Art, sota el patronatge del rei Jorge III.  Els temes de les seves pintures van ser d'ordre mitològic, religiós i històric, amb abundant escenografia relacionada amb fets heroics. El seu estil, la precisió i tècnica depurada van fer que a Anglaterra se'l conegués com "l'American Raphael"

Pintors Costumistes: Hector Julio Pàride Bernabó - Caribé

"Músics o Samba”, 1953. Hector Pàride, (1911-1997), més conegut pel malnom de Caribé, fou un artista multidisciplinar, nascut a Argentina, però que la major part de la seva vida va residir a Salvador de Bahia, Brasil, des d’on realitzà el volum més important de la seva producció artística. Es va moure ampliament en el mon cultural dels paisos sud-americans i entre les seves fites hi trobem el haver col.laborat amb els seus dibuixos a les edicions de llibres de Julio Cortazar, Gabriel Garcia Marquez o Jorge Amado. La seva pintura, d’estil figuratiu, mostrava escenes de costums, tradicions i modus de vida en aquells entorns: dançes populars com la capoeira o la samba, maneres de vestir o de relacionar-se, celebracions, etc. També va exercir de periodista.

Pintors Universals: Joachim Patinir

 

"Caronte creuant la llacuna Estigia", 1520 Museu del Prado. Joachim Patinir (1480-1524), pintor flamenc que s'estima d'estil pertanyent a l'època manierista. Aquest moviment esdevingué com a evolució des del classicisme de l'Alt Renaixement, introduint un disseny i representació de les imatges humanes, arquitectòniques o paisatgístiques que s'escapava de la tradicional perspectiva d'equilibri en dimensions, o fins i tot en les actituds, abundant en poses exagerades dels personatges representats. El seu nom prové de la definició de fer una cosa "a la maniera de". Sorgí a Itàlia i s'expansionà per Europa com a conseqüència de la diàspora d'artistes a causa de la peste del 1522. Patinir es considerat pare de la paisatgística amb grans perspectives, per a aconseguir les quals feia servir amb profusió la gradació de colors.

Pintors avanguardistes: Joaquin Torres Garcia

 

"Port de Barcelona", 1919, Galeria de las Misiones, Montevideo. Joaquin Torres Garcia (1874-1949) pintor nascut a Uruguai de pare mataroní i mare uruguaiana, va desenvolupar la seva carrera pictòrica essencialment a Catalunya, on va mantenir amistat amb els artistes noucentistes: Casas, Pichot, Junyent i també amb en Picasso. Personatge inquiet, va residir temporalment a molts llocs,a Itàlia, a París o a Nova York on mantingué contacte amb artistes de l'època, com per exemple amb en Mondrian, que va tenir influencia en les seves obres i amb qui va fundar el grup "Cercle et Carré". A Barcelona col.laborà amb dibuixos en nombroses publicacions, amb el pseudònim Quim Torras. En la seva època barcelonina va tenir intervencions no masses reeixides, com els murals del Palau de la Generalitat, que no va arribar a acabar o treballant amb en Gaudí pels vitralls de la Sagrada Família i els de la Catedral de Palma de Mallorca, amb escassa sort ja que l'escultor li recomanà finalment que millor que es dediques a l'ensenyança. Entre les seves activitats, va fundar una fàbrica de disseny i fabricació de joguines a nova York, però el 1925 es va cremar i ell va tenir que abandonar aquesta iniciativa. El 1932 tornà a Uruguai on es dedica a desenvolupar la seva idea de l'Art Universalista Constructiu, orientat cap a la concepció metafísica de l'expressió artística.

Pintors Universals: Albert Birkle

 

"Kurfürstendamm, 1924". Albert Birkle (1900-1986), pintor expressionista aleman, que creà un estil propi, amb imatges properes a les caricatures, emmarcades en escenes quotidianes i urbanes a Berlin. Declarat com a pintor degenerat pels nazis, va marxar a Salzburg on va viure la resta de la seva vida. Al acabar la IIGM va fer un gir important en el seu art i es dedicà primordialment a la decoració d'esglesies i creació de vitralls.

Pintors Universals: Salomón Adler

 

 "Autoretrat", 1690, Museu de Belles Arts de Budapest. Salomón Adler (1630-1709) pintor barroc, nascut a Danzig, que va residir durant molt de temps a Itàlia on va guanyar renom com a pintor de retrats. Les seves pintures mostren un fort contrast llum/foscor que recorda l'estil de Rembrandt i que encaixaria en l'anomenat estil "tenebrós".

A

Pintors Universals: Mark Gertler

 

"Carroussel", 1916, Tate Gallery. Mark Gertler (1891-1939) fou un pintor pacifista anglès que va pintar aquest al.legat en contra de la guerra, a meitats de la IGM, just quan el país estava amarat d'un creixent histerisme i ell freqüentava un cercle format entre altres per Bertrand Russell, Gilbert Cannan o D.H. Lawrence. Coneixedors de la vida de l'artista suggereixen que la pintura amaga també una referencia a la seva infructuosa relació amb la pintora Dora Carrington,  relació que es deteriorà quan la Carrington decidí anar-se'n a viure amb Litton Strachey, un autor homosexual. La vida del pintor va inspirar a escriptors com Lawrence en "Dones enamorades", a Cannan en "Mendel", a Aldous Huxley a "Crome yellow" o a la seva biografa Sarah MacDougall. També es referí a ell Virginia Wolf en el seu diari, on es dedueix que no en tenia molt bona impressió. Malgrat els bons contactes, la vida de Gertler mai va ser afortunada, en part pels seus problemes de personalitat  inestable, que el duien a espatllar sistemàticament les relacions amb altres persones, per la deficient salut i per una economia maldestre degut a la incapacitat d'obtenir rendiment del seu art.

 

 

Pintors Universals: Henry Rousseau

 

"Centenari de la Independencia", 1892, Paul Getty Museum, Los Angeles. Henry Rousseau (Referit el 15/11/2023) va pintar aquest quadre per commemorar el centenari de la proclamació de la 1ª República Francesa. Representa una colla de persones ballant la "Farandole", popular dança francesa de la Provença (tot i que en la imatge ho pugui semblar no es una sardana). Seguint el seu estil de fer, Rousseau no va presenciar la escena, la va treure d'una revista, però hi va afegir tocs propis, com els colors, les banderes, els dignataris de la dreta i l'arbre de la llibertat en el centre.

Pintors Universals: Henry Rousseau

 

"L'Encantadora de serps", 1907, Museu d'Orsay, Paris. Henri Rousseau (1844-1910), per malnom "El Duaner". Pintor d'estil naïf, la temàtica de la major part de les seves obres, amb paisatges exòtics i tropicals, va ser completament inventada i deduida de la contemplació dels jardins de Paris i de revistes. Era conegut no ùnicament per la seva pintura, sinó per activitats artìstiques i culturals variades, p.e. organitzant vetllades a casa seva en les que ell tocava el violí. O escrivint obres de teatre. Matisse, Picasso i Breton figuren entre els seus amics.

Pintors Universals: Piet Mondrian

 

"Composició II en vermell, blau i grog", 1930, Kunsthaus Zürich. Piet Mondrian (1872-1944), pintor vanguardista holandes, que va evolucionar des del naturalisme fins a l'abstractisme. Tot i la seva aparent senzillesa, les seves obres, en la linia de la reproduida, les el.laborava amb una complexa tècnica propia i quedarien encaixades en el denominat "neoplasticisme", moviment artístic compartit amb Theo Van Deosburg. El seu art va inspirar altres artistes o professionals de tota mena: arquitectes, dissenyadors, modistos, etc.

Pintors Universals: Raja Ravi Varma

 

 

 

 

"Trobada robada". Raja Ravi Varma, (1848-1906) pintor hindú que va combinar tècniques occidentals amb estils i temàtiques pròpies del seu país, com per exemple totes les  litografies que va realitzar a la seva impremta de Ghatkopar, dedicades a figures de deus i deesses protagonistes dels poemes èpics Mahabharata, Ramayana i  els Puranes. També va fer retrats de molts personatges pertanyents a l'aristocràcia hindú, donat que ell mateix era un membre d'aquesta aristocràcia per haver-se casat amb una noia (nena més be, tenia 12 anys en el moment de la boda) de la Casa Reial de Mavelikkara. Malgrat ser una figura important a l'art de la India i haver rebut nombroses distincions, el seu llegat artístic va ser controvertit i criticat pels puristes defensors de l'ortodòxia en la forma de representar la seva imatgeria.  

Pintors Universals: Winslow Homer

 "El veterà en un nou camp", 1865, Moma, Nova York. Winslow Homer (1836-1910) va ser un pintor estatunidenc, autodidacta, amb una important obra pictòrica tant a l'oli com en aquarel·la. Va tenir gran influencia sobre altres artistes del seu país, fins i tot en alguns amb més rellevants experiències professionals. Treballà molt la relació entre els essers humans i la natura, centrant-se abastament en la paisatgística d'àmbit mariner, temàtica que va impulsar especialment durant la seva estada en un poble de la costa anglesa i també en tornar al seu Maine natal fins la seva mort.  Però igualment va deixar moltes obres simbòliques relacionades amb moments històrics del país, com aquesta, que s'interpreta com l'adaptació d'un veterà de la Guerra Civil a la normalitat, desprès de acabar el conflicte.

Pintors Universals: Raoul Dufy

 

"Finestra oberta a Niça", 1928,  Shimane Art Museum. Raoul Dufy (1877-1953), pintor fauvista francés que va treballar també en disseny tèxtil i ceràmic, camps en el que va fer servir igualment el seu peculiar estíl d'accentuat acoloríment, pel que va ser conegut com el "pintor dels colors". Aquesta pintura reflecta l'interior d'una habitació d'hotel amb vistes a la famosa Promenade des Anglais. Bona nit!

Pintors Universals: Osman Hamdi Bey

 

"L'entrenador de tortugues", 1906, en diposit al Museu Pera d'Istanbul. Osman Hamdi Bey (1842-1910), pintor otomà que fou també fundador i director del Museu Arqueològic d'Istanbul i de l'Academia de Belles Arts. Va estudiar dret a Istanbul i a Paris, on es decantà per les arts. Es l'únic artista otomà que va utilitzar tècniques occidentals per reflexar les costums i la cultura del seu país. En aquest quadre es representà a ell mateix vestit de dervitx i entrenant a tortugues, que es feien servir per il.luminació, posant-lis espelmes damunt la closca i deixant-les deambular. En el 2004 el quadre es venguè per 3,5 milions $.

Pintors Universals: Hannah Hirsch Pauli

"Hora del desdejuni", 1887, Museu Nacional de Suècia. Hannah Hirsch Pauli (1864-1940) pintà una escena amable en la que els espectadors es senten com invitats envoltats d'una atmosfera lluminosa. Contribueixen a aquesta impressió les animades pinzellades colorístiques amb les que l'artista va representar l'entorn, la criada i el parament de la taula. Tot i que la distribució i la composició poden definir-se com d'estil classicista, que l'autora no va deixar mai de banda, s'hi veuen els traços inspirats per l'impressionisme amb el que la pintora va tenir contacte en la seva època d'estudis a Paris. Aquesta tècnica no li va procurar bones crítiques per part dels entesos en l'època.  Es va casar amb el també pintor Georg Pauli i tingueren 3 fills, el que no suposà cap obstacle perquè cadascú desenvolupes la seva carrera independentment.

Pintors Universals: Józef Czapski

 

 

"Tren suburbà", 1967, Museu de Cracòvia. Jozéf Czapski (1896-1993), va ser un pintor polonès, que durant la IIGM exercí com a oficial de l'exercit del seu país i que va tenir la sort d'eludir la matança d'oficials que els soviètics perpetràren a Katyn quan la invasió de Polònia, tot i que va ser empresonat. Desprès de la guerra es va instal.lar a Paris, on desenvolupà la seva carrera com a pintor, a més de dedicar-se a la crítica literària i artística i a fundar la revista Kultura. Les seves pintures les executava a partir d'escenes que presenciava en la vida quotidiana, les memoritzava i desprès les duia a la tela, com es el cas d'aquesta contemplada en un tren de rodalies. El seu estil es fonamentava en l'elecció de colors punyents i en imatges delimitades per traços força gruixuts.

Pintors Universals: Pierre Bonnard

 

“La Noia del barret vermell”, 1903, Milwaukee Art Museum. Pierre Bonnard (1867-1947) va ser un pintor francès que es dedicà professionalment a la il·lustració, la litografia i la publicitat i també a la pintura. S'integrà en el moviment Nabís de finals del segle XIX. Tot i que les seves obres podrien recordar l'impressionisme, les escenes no son el resultat d'una observació fugaç, sinó que esdevenen d'una elaboració conscienciosa. Les temàtiques eren essencialment paisatgístiques i intimistes, amb molta presencia de nusos femenins. Bonnard va estar molt influït per les seves creences en la màgia i l'ocultisme.