Pintors Universals: Félix Vallotton

 

"La malalta", 1892, Kunsthaus Zürich. Félix Vallotton (1865-1925) nascut a Suïssa va desenvolupar la seva carrera a París i pertanyé al moviment artístic "Els Nabis", en el que van participar artistes com Bonnard, Maillol, Vuillard o Denis. Aquest moviment no es limitava a la pintura, doncs comprenia també litografia, gravats, escultura o illustracions de revistes. En pintura les seves línies característiques van ser la utilització de colors plans i molt definits, amb orientació cap una escenificació espiritual i èpica o intimista i decorativa, segons l'artista. Aquesta darrera vessant es la que trobem en aquest quadre: si examinem separadament cada element de l'escena veurem una narració individualitzada, com en el gravat de la paret mostrant una escultura de Gustav Doré, el bodegó damunt de la tauleta de nit reflectint la finestra, la postura mig incorporada de l'enllitada o l'actitud de la cambrera que li du un te i que en un gest quasi teatral sembla com si estigués mirant a l'artista.  

Pintura a l'oli sobre tela

Pintors Universals. Camille Corot

 

"El pont de Nantes", 1868, Museu del Louvre. Camille Corot (1796-1875): "Un bon consomé, un bon vi, la bona música i les cares boniques han estat les meves úniques aficions". O sigui que tenia gustos de bon vivant. Be, també li agradava pintar pel que sembla i la seva trajectòria com a artista va marcar l'estil de molts pintors francesos de la seva època i posteriors, com Pissarro, Monet, Renoir o Morisot. Membre d'una familia acomodada de Paris, els seus pares intentaren que seguis les passes del negoci familiar, però desistiren en comprovar que constantment s'escapolia per dibuixar. Va fer freqüents viatges a Italia, d'on va importar l'especial lluminositat amb la que impregnà els seus quadres i generà un estil nou en la captació de les escenes i dels moment. Malgrat ser inspirador de pintors impressionistes no va simpatitzar amb ells, degut a les posicions anti-institucionals d'aquests.

Pintors Universals: Peter Dee

 

 "Estris esmaltats amb llimones" , The Doorway Gallery. Peter Dee, pintor contemporani irlàndes, especialitzat en pintar bodegons a l'oli, gairebé sempre amb la mateixa temàtica: Gerros esmaltats acompanyats d'un bol amb fruites o altres aliments.

Pintors Universals: Ramón Martí Alsina

 

"El gran dia de Girona", 1864, Museu d'Art de Girona. Ramón Marti Alsina (1826-1894), pintà aquest quadre de grans dimensions - 4,96x10,82 m. - amb l'estil realista que havia aprés inspirat pel francés Courbet, de qui va coincidir no únicament en la tècnica pictòrica, sinó també en ideologia política, va ser un fervent antimonàrquic. Intervingué activament en la vida pública catalana de l'època, havent estat President de la Secció de Belles Arts de l'Ateneu Barcelonès i freqüentà amistat de nombrosos artistes com Vayreda, Casas i Rusiñol. També amb en Monturiol, amistat que durà tota la vida. Aquesta pintura, de la qual la imatge es només un retall, està exposada a la Seu de la Generalitat a Girona i representa el setge a la ciutat el 1809 per part dels francesos.

Pintors Universals: George Seurat

 

"Tarde de diumenge a l'illa de la Grande Jatte", 1884, Institut d'Art de Chicago. Georges Seurat (1859-1891), fundador del neoimpressionisme. Aquest quadre, la seva obra més significativa, el va pintar amb la técnica del "puntillisme", es a dir, el.laborant les escenes i els personatges mitjançant punts en lloc de pinzellades.

Pintors Universal: Pietro Longhi

 

 

"The ridotto in Venice", c. 1750. Pietro Longhi (1701-1785) Pintor italià nascut a Venècia, que va començar la seva carrera pintant quadres amb motius religiosos, que no li proporcionaren cap èxit. Per consell d'un professor que havia tingut, Crespi, va variar la temàtica de les seves obres, passant a reflectir escenes costumistes venecianes i amb això li canvià la sort. No està considerat un gran artista des del punt de vista tècnic, però si un hàbil narrador gràfic de la societat i vida venecianes de l'època.

Pintors Universals: Ventura Alvarez Sala

 

 

 

"Tot a babord", 1897, Museu del Prado. Ventura Álvarez Sala (1869-1919), nascut a Astúries, va desenvolupar la seva carrera a Madrid i a Itàlia, des d'on en tornar s'instal.là definitivament a Gijón. La temàtica de les seves pintures, en estil realista, va enfocar-se a escenes de caire social i se'l podria considerar com un foto-periodista d'avui en dia. Aquesta pintura aconseguí una medalla en l'Exposició Nacional de Madrid. També va destacar com a retratista.

Pintors Universals: Hans Heyerdhal

 

 

 

 

 

 

 

"Una noia a la platja", 1911?. Hans Heyerdhal (1857-1913), pintor realista noruec, que comença  pintant paisatges, però després d'estàncies formatives a Múnic, a París i a Florència es centrà com a especialista en retrats i figures femenines.

Pintors Universals: Michel Basquiat.

 

 En la meva particular travessia per el mon de l'art pictòric i els artistes que s'hi han dedicat, admeto multitud de tendències, però de vegades em trobo coses que s'escapen als meus gustos en la matèria. Tot i així haig d'admetre que determinades expressions han trobat resso en públic i entesos que ho son molt més que jo i aquest es el cas de Jean Michel Basquiat (1960-1988). Va començar pintant grafitis per les parets de Nova York i evolucionà fins a pintar quadres que experts qualifiquen de neoexpressionisme abstracte. Sigui com sigui, a partir del 1982 va assolir molts èxits i participà en nombroses exposicions. No obstant aquesta carrera d'èxit estava amenaçada per la seva forta addicció a les drogues que fan pensar si les imatges que tant reproduïa no serien resultats de visions oníriques per la seva conseqüència. Va tenir amistat amb l'Andy Warhol i també va dedicar temps a una altra gran afició, la música. El 1988 va morir d'una sobredosi d'heroïna, a poc d'haver intentat una cura de drogaddicció.

Pintors Universals: Briton Rivière

 

"Simpatia", 1878, Tate National Gallery. Briton Rivière (1840-1920). Aquest pintor anglès, educat ben aviat en un ambient artístic per antecedents familiars de pare i oncle, destacà per les seves pintures on gairebé sempre hi incloïa animals: gossos, aus, lleons. Fins i tot va tenir en el seu estudi el cos dissecat d'una lleona per estudiar la seva anatomia.

Pintors Universals: Paula Rego

 

 

La dansa", 1988, Tate Britain. Paula Rego (1935-2022) artista nascuda a Portugal però establerta a Anglaterra, que va pintar en estil figuratiu una copiosa producció de pintures amb personatges d'aparença pròpia de il.lustracions infantils però que en realitat transmeten denuncies sobre lacres de la societat, relacionades amb la condició femenina, com el tràfic sexual, la mutilació genital o els assassinats per honor. Va rebre nombrosos reconeixements per la seva obra que està present a molts museus europeus, no únicament pel seu valor artístic sinó també pel seu contingut de denuncia social. Bona nit!

Pintors unversals: Lawrence Harris

 

"El vell tocó"  1926, National Gallery de Canadà. Lawrence Harris (1885-1970) va ser un pintor canadenc d'una família econòmicament benestant, el que li va permetre dedicar-se a l'art de ben jove i no únicament com a artista, també com a mecenes ajudant a pintors novells en les seves carreres. En aquest context va promoure l'anomenat Grup dels Set. La seva obra eminentment paisatgística en estil abstracte,  es devia als constants desplaçaments a traves dels espectaculars paisatges del seu país. Aquesta pintura va assolir la xifra de 4,6 milions de $ canadencs en subhasta el 2009.

Pintors universals: Andrew Wyeth

 

 

 

"El mon de Cristina", 1948, MOMA, Nova York. Andrew Wyeth (1917-2009), pintor nord-americà que practicà el realisme màgic. Pertanyia a una familia d'artistes molt coneguts, però en el seu cas el que l'orientà cap a la seva carrera va ser la sobreprotecció a la que estigué sotmes en la infantesa degut a un fràgil estat de salut. Unicament va rebre formació del seu pare, Newll Convers, gran il.lustrador.  Aquesta pintura reflexa una dona paralítica, Christina Olson, que renunciant a usar una cadira de rodes sempre es desplaçava arrosegant-se. Es possiblement la seva obra més famosa, però ni molt menys la que li aportà millors beneficis econòmics.

Pintors universals: Auguste Toulmouche

 

 

"La núvia reticent", 1866, Shoteby's. Auguste Toulmouche (1829-1890) pintor academicista francès que tot i que començà pintant escenes de clàssics, evolucionà i guanyà notable fama amb pintures de genere reflectant la vida burgesa parisenca de l'època. Es va casar amb una cosina de Monet i aculli aquest pintor i el guià en les seves primeres passes com artista. Aquesta pintura, possiblement per l'actitud que revela la nuvia, ha trobat un notable ressò a Tik-Tok darrerament, xarxa en la que ha estat molt reproduïda (?).

Pintors universals: René Magritte

 

 

 "El fill de l'home", 1964, col.lecció particular. René Magritte (1898-1967). Aquesta imatge es molt típica del surrealisme magrittià i es possiblement la seva obra més coneguda. Suposadament es un retrat d'ell mateix però amb la cara oculta per una poma, seguint la seva filosofia de que tot oculta alguna cosa i res es el que sembla.

Pintors universals: Tatiana Yablonskaya

 

"El gra (o pa)", 1949, Galeria Tretiakov, Moscú. Tatiana Yablonskaya (1917-2005). Com era tradició a les antigues nacions integrants de la URSS, els pares decidien quina carrera devien cursar els seus fills i aquest va ser el cas d'aquesta pintora nascuda a Ucraïna, que de ben aviat estudià en  el Institut de l'Art de Kyiv, de la ma del pintor modernista Fedir Krychevsky. La seva obra entraría en la definició de l'art realista socialista. Durant la IIGM va ser evacuada a una granja col.lectiva on va haver de suspendre estudis i carrera, per dedicar-se a les feines de la granja i d'aquí la temàtica de moltes obres seves, com aquesta. En paral.lel també tingué activitats polítiques: exercí com membre del Parlament Ucraïnes i pertanyent al Sindicat d'Artistes

Pintors universals: Dimitry Zhilinsky

 

 "Sota la vella pomera", 1969, Museu Estatal Rus a Sant Petersburg. Dimitry Zhilinsky (1927-2015), fou una figura important en l'art del realisme socialista soviètic. La seva família estava integrada en una comuna que explotava una àmplia zona agrària a prop de Sochi, en la a més s'impartia formació humanística i que les autoritats van declarar "kulak" (hostil al règim) i la van dissoldre. L'avi i el pare de Zhilinsky van ser afusellats i els fills declarats "enemics de la pàtria". Tot i així ell va poder estudiar a l'Institut de l'Art a Moscou i trobà recolzament en els seus professors i mentors, de tal manera que a l'època post-estalinista la percepció sobre ell i sobre la qualitat del seu art va anar canviant.  Arribà a tenir el reconeixement com a "Artista del poble" el 1987. En aquesta pintura hi va incorporar la imatge de la seva mare ja molt gran.