L'arquitectura forense

 

El 2017, en una visita al MACBA vaig fer aquesta fotografia pensant que era una més de les obres d'art allí exposades, tot i que aleshores ja em va cridar l'atenció el nom "Arquitectura forense".

Fins ara no m'he assabentat que sí, que es una obra d'art, però que la seva finalitat no es exclusivament artística i ha estat amb motiu de que caigué a les meves mans un llibre anomenat "Arquitectura forense - Violència en el llindar de la detectabilitat".

En aquest llibre, escrit per Eyal Weizman, professor d'Espacials i Visuals Cultures a l'Universitat de Londres s'explica com es pot arribar a concloure de quina manera s'han produït fets tràgics que han comportat violacions dels Drets Humans, danys a persones o pèrdua de vides humanes i quina ha estat la responsabilitat de les parts que hi han intervingut.

Per exemple,  en els casos en que les fotografies posteriors de l'escenari han estat manipulades per disfressar la realitat. L'arquitectura forense mitjançant la utilització de sistemes informàtics i criteris tècnics i arquitectònics, pot reconstruir com era l'escenari realment i aconseguir que es determini qui n'ha estat el culpable i la forma com ha intervingut. 

Concretament en el cas de la fotografia es va analitzar com havia impactat un míssil llençat des d'un dron USA en un habitatge al Paquistà, causant la mort de quatre civils.

O el del bombardeig de la ciutat palestina de Rafah per els israelians el 2014, havent reconstruït l'escenari i com va passar basant-se en més de 7.000 fotografies. O un hospital d'Alep bombardejat per Rússia, que s'entestava en negar-ho.

Altres dos camps d'utilització per l'Arquitectura Forense son els de 

- La prevenció, ajudant al disseny d'edificis, obres públiques o mobiliari urbà més segurs, partint de l'anàlisi de la seva construcció, l'impacte sobre l'entorn en que s'instal.len i els riscos derivats de la seva utilització. A part de verificar com han succeït i quines han estat les responsabilitats ens els sinistres ocorreguts en aquestes instal.lacions. 

- L'afectació de l'activitat humana sobre el medi ambient com a conseqüència de l'explotació dels recursos naturals: aigües, boscos, minerals, terres, etc.

Veient els conflictes que tenim en marxa, els gabinets dedicats a aquesta professió tenen feina garantida. Pensem només en les barbaritats que s'estan fent a Ucraïna i també a molts altres indrets d'aquest dissortat planeta, no únicament en les implicacions bel.liques sinó en tots els aspectes dels seu abast.

No es cosa nova. Eurípides en el seu drama "Helena" de fa 2.400 anys ja valorava la malvolença de la conducta humana en aquests versos cantats per el cor:

Insensats vosaltres que perseguiu la fama en les batalles, 

Amb llances i amb armes. Ignorants

Que penseu que podeu resoldre així les fatigues dels éssers humans.

Si tota rivalitat va a ser jutjada per la sang,

Mai acabaran les discussions entre les ciutats dels homes.  

Molts trobaren així sepultura

A la terra de Príam

 

La cimera de l’OTAN

S’ha acabat la cimera de l’Otan a Madrid. I ha deixat un reguitzell d’articles, columnes d’opinió, fotografies i videos, visites “culturals” i resolucions degudament filtrades.

 

En fi, que m’ha semblat tot més propi d’un festival cinematogràfic que no pas d’una reunió de caps d’estat agrupats com a representants d’aquest instrument militar que li diuen OTAN. He vist glamour, pasarel.les, intervencions de persones alienes als responsables de l’organisme, amb vestits luxosos, fites gastronòmiques amb cuines sofisticades,  utilització d’espais pùblics amb justificació de “visites culturals”…En fi, des del meu punt de vista un absolut despropòsit.

 

Perquè no dubto que els elements importants d’aquesta parafernalia han estat pactats i acordats fora d’aquesta demostració vacua i organitzada de cara a la galeria. I els elements importants han estat l’imposició de més despesa militar, d’adhesions fidelissimes, d’amenaces implícites, en definitiva d’una exacerbació bestial per a utilitzar armes que, ves per on, han d’acabar comprant-se a fabricants ubicats a paisos que formen part d’aquesta organització.

 

I per aconseguir-ho no hi ha més que el classic sistema: que ve el llop! Els rusos, els comunistes, els xinesos…tots son enemics d’occident. Hi ha que preservar la independencia i els valors d’occident, que som els primers en malmetre’ls dia a dia. 

 

Vol dir això que defensi als rusos o als xinesos? No en absolut. Però la guerra es culpa de tots. No entraré a analitzar en profunditat les diferents postures de un o un altra bloc, no. 

 

El que si vull resaltar que la situació es culpa de tots. De l’ambició d’Occident d’anorrear Rusia, perquè el seu resorgiment li suposa una amenaça en el terreny industrial i comercial i això es també aplicable a la Xina, que se li està menjant el terreny als USA, a Africa i a Sud America.

 

De la reacció de Russia, volent obtenir per la força de les armes el que ha estat incapaç d’obtenir mitjançant la negociació i l’aproximació als paisos que avui en dia estàn caient en l’esfera de l’OTAN.

 

Des d’aquest punt de vista es molt més intel.ligent la postura de la Xina, maniobrant en silenci per a obtenir posicions d’influencia en àrees mondials on els altres només saben que emprar la força i la destrucció. Russia ho està fent fatal a Ucraïna, a Siria i a molts altres llocs.

 

Però no ens oblidem de les batuses que els USA han ences arreu del mon, que son conegudes i per això m’estalvio d’enumerar. Amb resultats desastrosos per les poblacions dels llocs a on intervingut. Per què sinò li tenen tanta fobia a l’Assange? Perquè els va deixar amb el cul a l’aire.

 

I així s’ha acabat aquesta demostració de vacuitat. Que ha dissimulat els resultats més importants: més despesa militar, més presencia i reforçament de bases militars encerclant a “l’enemic”, més dotació de soldats, la venda de persones a l’iniquitat dels que persegueixen disidents per les seves idees.

 

Això si, els fotografs del glamour s’han recreat en l’escena de la ma de’n Biden lliscant per la cintura de la Begoña Gòmez.

 

E la nave va…