M'acaba d'entrar la noticia de
que Espanya ha ofert recolzament bèl·lic a l'Otan per a enfrontar-se a Rússia en prevenció de que en Putin vulgui
envair Ukraina: dos vaixells i caces de guerra.
Ja s'estan organitzant
maniobres militars, tant per un costat com per un altre per a exhibir muscle i
"defensar els interessos de la ciutadania" ens aquests tant
perillosos moments. I jo em pregunto, arriscant la vida de militars i civils
per decisió de líders que decideixen en funció del seu sentit estratègic (es a
dir per les seves gònades), es protegeixen gaire els interessos reials de la
ciutadania?
No seria més be que lo que
realment interessa a la ciutadania s'allunya
de les posicions maximalistes d'aquests líders i de les ganes de jugar
dels estaments militars amb les seves
mortals joguines?
La situació em porta a pensar
en el que va succeir el 1962 amb la crisi cubana. En aquell moments els EEUU
van saltar per la intenció de la URSS d'instal·lar míssils nuclears a l'illa de
Cuba. La decisió va esdevenir després d'un seguit d'intents per part dels Nord-americans a fi
de desestabilitzar el Govern de l'illa, incloent la fallida invasió de la Badia
Cochinos. Evidentment el míssils eren una amenaça per els Estats Units, però
els participants van saber reconduir la crisi, tant en Kennedy com en
Jrushchov, tot i que per arribar a un acord van haver de prescindir d'en Castro
que es va emprenyar de manera
estratosfèrica.
Trobo punts de semblança entre
la situació actual i la de llavors, amb els protagonistes situats en un
escenari similar, però en aquesta ocasió en territori europeu i un territori en
disputa, aquesta vegada Ukraina. I també com aleshores els EEUU fan intervenir
comparses per a carregar-se de raons, en aquella oportunitat amb vaixells
argentins, veneçolans i dominicans. El mateix van fer amb la guerra de l'Irak.
Serà en Sánchez un nou Aznar?
Espero que aquest cop els
líders també tinguin el seny que van demostrar en aquells temps, que en Putin deixi
Ukraina en pau i que la Otan renunciï a instal·lar dispositius nuclears
encerclant Rússia.
Com a colofó us deixo retall
d'una frase que va pronunciar l'Ernesto Che Guevara com a reacció davant de la retirada dels míssils per part de la URSS i que demostra que la
ciutadania l'importava tres pebrots, que lo seu era la revolució per la
revolució.
"Es el ejemplo
escalofriante de un pueblo que está dispuesto a inmolarse atómicamente para que
sus cenizas sirvan de cimiento a sociedades nuevas y que cuando se hace, sin
consultarlo, un pacto por el cual se retiran los cohetes atómicos, no suspira
de alivio, no da gracias por la tregua; salta a la palestra para dar su voz
propia y única, su posición combatiente, propia y única, y más lejos, su
decisión de lucha aunque fuera solo."
