L’any 2002 es va generar a la provincia de Guandong a la Xina, una epidemia, el SARS, que va ocasionar 800 morts a tot el mon. L’any 2009 va explotar l’epidemia de la grip porcina, amb origen als EEUU, que va produir una mortandat d’entre 150.000 a 575.000 víctimes (?). Deixant a part altres epidemies com l’Ebola, el Zica, etc. el que adverteixen els científics - això es coneix des de l’eclosió de la grip espanyola del 1918 - cada quinze anys hi ha una mutació en el virus de la grip que cada cop es mes agressiu.
Les repercusions mes comunes afecten sobre tot a l’aparell respiratori, amb derivació a pneumonia.
I coneixent això, els governants del mon, en general, s’han dedicat a gastar descomunals quantitats dineraries, dels diners que aporten els ciutadans amb els seus impostos, en armament, en donar-li gust als seus generalots per jugar amb joguines mortiferes i caríssimes i per reforçar les eines dels aparells repressius al servei del capitalisme salvatge, a travers dels governants titelles.
Però no se’ls ha acudit reforçar la sanitat pública, ans al contrari, han privatitzat tot el que han pogut. No han constituit emmagazematge de material necessari, com vestimenta adient pels sanitaris, mesures de prevenció com mascaretes, instrumentació técnica, com els respiradors, etc. etc.
Podreu dir-me que es molt fàcil dir això a toro passat, però es que no es aixì. Els antecedents que haurien d’haver servit per a adoptar aquestes mesures hi son i en conseqüencia s’hauria d’haver aplicat una política de prevenció.
Tampoc hi ha un Pla de Contingencia, des del punt de vista de “que s’ha de fer si...” cosa que a les empreses s’exigeix, però clar, demanar als governants que pensin en aquestes coses resulta dificil, si pensem que la major part d’ells no ha treballat a la seva puta vida.
Tot es fa improvisadament, quan amb els mitjans de que disposen i sobre tot deixant-se aconsellar per els qui hi entenen, que son els científics i no els militarots, sería mes adient el.laborar plans de contingencia. I evitar minimitzar el efectes de la situació, perquè desprès la realitat s’encarrega d’escombrar aquests intents de dissimular.
I l’altre aspecte fatal del panorama es la barreja de la política amb les circumnstancies que atravessem. La por a prendre decisions dures que poden generar insatisfaccions a algún sector, com ara les empreses de l’Ibex35 o vigilant a cluc d’ull les reaccions dels partits opositors o fins i tot del teixit social del propi partit. També s’esperonen els partidismes a favor o en contra d’uns envers d’altres, el que converteix a una societat altament exposada a travers de les xarxes socials en un camp de mines.
De mentre es generen resultats negatius, com la possible mort de persones que s’hagues pogut evitar si les decisions s’haguessin pres en la forma i els moments oportuns, el monumental estrés i exposició del personal sanitari i la por de la població lógica, però augmentada per la desconfiança en els que haurien d’afrontar aquestes qüestions amb solvencia.
Se’n diu negligencia culposa.
