Avui l’he tingut a les mans. He visitat l’Arxiu Municipal de Palafrugell i he demanat veure el “Llibre dels Privilegis de Palafrugell” que es un recull d’ordenances emeses per diverses autoritats en relació a qüestions de la Vila, des del segle XIII fins a començaments del XVIII. I entre aquestes ordenances destaca el reconeixement fet per en Jaume I en el 1251, mitjançant el que
“Ideoque volumus quod a modo dictae villae nech homines ipsius non donent nobis albergam aliquam nisi in dicta villa personaliter essemus”
Es a dir que els habitants de l’esmentada vila, que en aquell moment pertanyia al Monestir de Santa Ana de Barcelona i per extensió dels privilegis d’aquest Monestir, no estaven obligats a donar allotjament als soldats que hi feien estada. Aquesta disposició va ser confirmada per monarques posteriors, com el propi Felip II:
“és exempta y immune de donar alberga alguna a sa magestat y axí de tenir en aquella allotjats soldat, si no és quant y fos lo mateix rey o sos fills; y dit privilegi ultra que és estat confirmat per lo serenissim senyor rey don Philiph, vuy gloriosament regnant, està en viril observança, com se a mostrat ab un orde expedit per lo illustre senyor don Pedro de Cardona, governador de Cathalunya y llochtinent de capità general, dat en Barcelona ha vint y nou de maig mil sinch cents noranta dos, se fa fe etc.7 y axí no enten ésser obligats a rebre soldats alguns.”
Malgrat això manta vegades es demanà que s’acollissin a cases de particulars comandaments i soldats dels “Tercios Castellanos”, però sempre les autoritats locals i en nom del prior de Santa Ana, van rebutjar aquesta petició, invocant les disposicions emanades dels al•ludits monarques.
Alternativament s’oferí als comandaments facilitar-los vi i queviures. El 1638 però, contradient les disposicions reials, 300 soldats dels “Tercios Castellanos” es trobaven allotjats a cases dels propis veïns, esbravant-se al seu aire, maltractant, humiliant i robant a la població. Els ciutadans es revoltaren contra aquests escamots i el 20 de juliol d’aquell any, dia de Santa Margarida actual patrona de Palafrugell, mataren alguns comandaments i soldats.
Les represàlies per part dels exercits castellans van ser duríssimes, saquejant la població i cremant cases i esglésies Aquest fets - entre altres - foren antecedents de les revoltes que dos anys mes tard es produirien, quan els segadors van entrar a l’església de Sant Andreu del Palomar per iniciar la revolta contra el comte-duc d’Olivares, coneguda com el Corpus de Sang
El Llibre del Privilegis que sembla que algú no “va retornar en el seu moment” restà perdut fins l’any 1926, en que el comprà la Diputació de Barcelona a una llibreria de vell i es va retornar a Palafrugell el 2006, entregant-lo en Ferran Mascarell, aleshores Conseller de Cultura, tot i que només es va fer en qualitat de dipòsit. Josep Pla va fer referència d’aquest document en el seu llibre “Peix fregit” (1954).
Jordi Manzanera
(Aquesta es una ampliació d’una altra entrada publicada el 20/7/2017)
“Ideoque volumus quod a modo dictae villae nech homines ipsius non donent nobis albergam aliquam nisi in dicta villa personaliter essemus”
Es a dir que els habitants de l’esmentada vila, que en aquell moment pertanyia al Monestir de Santa Ana de Barcelona i per extensió dels privilegis d’aquest Monestir, no estaven obligats a donar allotjament als soldats que hi feien estada. Aquesta disposició va ser confirmada per monarques posteriors, com el propi Felip II:
“és exempta y immune de donar alberga alguna a sa magestat y axí de tenir en aquella allotjats soldat, si no és quant y fos lo mateix rey o sos fills; y dit privilegi ultra que és estat confirmat per lo serenissim senyor rey don Philiph, vuy gloriosament regnant, està en viril observança, com se a mostrat ab un orde expedit per lo illustre senyor don Pedro de Cardona, governador de Cathalunya y llochtinent de capità general, dat en Barcelona ha vint y nou de maig mil sinch cents noranta dos, se fa fe etc.7 y axí no enten ésser obligats a rebre soldats alguns.”
Malgrat això manta vegades es demanà que s’acollissin a cases de particulars comandaments i soldats dels “Tercios Castellanos”, però sempre les autoritats locals i en nom del prior de Santa Ana, van rebutjar aquesta petició, invocant les disposicions emanades dels al•ludits monarques.
Alternativament s’oferí als comandaments facilitar-los vi i queviures. El 1638 però, contradient les disposicions reials, 300 soldats dels “Tercios Castellanos” es trobaven allotjats a cases dels propis veïns, esbravant-se al seu aire, maltractant, humiliant i robant a la població. Els ciutadans es revoltaren contra aquests escamots i el 20 de juliol d’aquell any, dia de Santa Margarida actual patrona de Palafrugell, mataren alguns comandaments i soldats.
Les represàlies per part dels exercits castellans van ser duríssimes, saquejant la població i cremant cases i esglésies Aquest fets - entre altres - foren antecedents de les revoltes que dos anys mes tard es produirien, quan els segadors van entrar a l’església de Sant Andreu del Palomar per iniciar la revolta contra el comte-duc d’Olivares, coneguda com el Corpus de Sang
El Llibre del Privilegis que sembla que algú no “va retornar en el seu moment” restà perdut fins l’any 1926, en que el comprà la Diputació de Barcelona a una llibreria de vell i es va retornar a Palafrugell el 2006, entregant-lo en Ferran Mascarell, aleshores Conseller de Cultura, tot i que només es va fer en qualitat de dipòsit. Josep Pla va fer referència d’aquest document en el seu llibre “Peix fregit” (1954).
Jordi Manzanera
(Aquesta es una ampliació d’una altra entrada publicada el 20/7/2017)
