A la meva edat, als setanta anys, m’ha donat la falera d’estudiar. El que passa
es que evidentment no tinc la necessitat compulsiva d’assolir una titulació per
a trobar una feina. Ho faig per a divertir-me i perquè les matèries que
m’atrauen son per a mi prou interessants com per a voler saber-ne mes.
He fet ja dos cursos d’altres matèries: un de Biblioteconomia
i un Seminari d’Història. Al primer hi vaig arribar gairebé per casualitat, perquè
com em vaig despertar tard, en el moment en que vaig provar de matricular-me
era dels pocs cursos en el que hi havien places lliures.
I tot i així, la participació en el curs va
ser prou positiva i interessant, perquè contràriament al que podria semblar per
el nom, no es tractava d’aprendre a posar llibres en lleixes – que també – sinó
en aprofundir en la historia de com el coneixement s’ha acumulat, guardat i preservat
a través del temps.
Existeix una connexió entre els fets que han
envoltat la evolució de la raça humana, tant els referits al seu entorn, com
els derivats de les accions dels propis protagonistes i l’interès per a
preservar la informació que els fets han generat, mitjançant suports
documentals, des dels jeroglífics gravats en pedra, fins els sistemes digitals
omnipresents enguany. I d’aquí es dedueix l’interès per uns ensenyaments que
focalitzats només com a simples instruments d’organització o administratius
haguessin merescut poca atenció.
L’any passat no vaig pogué matricular-me
d’Història, perquè possiblement es la mena de formació mes sol·licitada per els
participants a la Universitat de la Experiència, (que es l’àrea d’incorporació
per les persones interessades de la meva edat, jejeje). Aquest excés de
sol·licituds fa que finalment les places disponibles s’hagin de sortejar entre
tots els apuntats i la sort no em va acompanyar.
Vaig decidir apuntar-me a una altra oferta
universitària, la de participar en un seminari d’Història patrocinat per les
Aules d’Extensió Universitària, en les que no hi ha una interacció com a
alumne, sinó que ets un mer espectador que rep una sèrie de conferencies sobre temes històrics. Els ponents eren
persones ben qualificades com a historiadors, el que feia que li donessin un
nivell de qualitat important a les conferencies.
I per el curs 2018-2019 m’he decidit a
matricular-me a Filosofia, he estat acceptat, i a partir de setembre m’incorporaré
a les classes, aquest cop a les instal·lacions universitàries de Badalona.
Estic encuriosit per aquest aprenentatge. Confesso
que en matèria de filosofia no en se pas massa, mes enllà d’haver llegit obres
d’alguns clàssics, com Plató, Aristòtil, Moro o Marx. Però esta clar que la percepció
que tenien tots ells de les circumstancies vitals i
dels comportaments humans, ha tingut una clara
influencia per be o per mal en el desenvolupament de les persones, en els fets
socials i en les conductes dels polítics.
Vull reconèixer que en aquesta decisió per filosofia
hi han tingut a veure les publicacions d’un blogger a qui segueixo, en Gregorio
Luri, que es catedràtic d’aquesta especialitat i que moltes vegades m’ha fet
pensar. Veurem.
