La del nord-americà Andrew Keen: Troba malament que la gent pugui dir el que pensa o manifestar les seves creacions a traves de Internet, mitjançant pagines web, blogs o simplement a traves de “you tube”, tot al·legant que aquesta proliferació converteix la cultura en una cosa d’aficionats.No us sona això a el que deien aquells que estaven en contra d’en Galileo? (per a dir un cas).
En el seu llibre “The cult of the amateur” critica la democràcia cultural a la xarxa, comparant a qui escriu blogs o penja els seus vídeos a You Tube, amb una immensa redacció de micos escrivint sense to ni so. I propugna lluitar en contra d’això. I com, em pregunto?
Estic d’acord en lluitar en contra del mal us que es pugui fer de la xarxa, com la publicitat encoberta, o la pornografia infantil. Però lluitar en contra de que la gent utilitzi aquest mitja per a expressar el que pensa o fer les critiques que li sembli, penso que es una forma de censura i que introduir mesures per a evitar-ho seria com anar cap endarrera.
I parlant de censura trobem un altre personatge de pensament contrari a qualsevol forma de censura: en John Maxwell Coetzee, sud-africà nacionalitzat australià, premi nobel de literatura, que acaba de publicar en el nostre país el seu assaig “Contra la censura” i que ha vingut a la universitat de Múrcia per a, entre altres coses, llegir fragments del seu proper llibre “Diario de un mal año”. Coetzee es contrari a la manipulació i a les prohibicions, qualificant als censors de persones que tenen molt de poder i amb mentalitat burocràtica i fiscalitzadora. Diríeu que està retratant a en Keen?.
Una expressió pintoresca d’en Coetzee, tot i la seva proverbial economia dialèctica: “un censor que dicta una prohibició es com una persona que tracta d’impedir que el penis se li posi erecte.
I vosaltres, amb qui us quedeu?
De totes maneres "e pur si muove"
