27 julio 2017

Les guerres de l'arròs - 2


Malgrat les accions de na Gaietana i el seu escamot el cultiu de l'arròs va seguir fins que l’any 1837, davant d’una epidèmia de malària que a l’Escala va matar 408 persones en pocs dies, les autoritats, emparant-se en els informes mèdics, van determinar la prohibició de cultivar arròs, tot i que es va prosseguir amb el cultiu de secà. Aquesta prohibició es mantingué fins a finals del segle XIX.

Això comportà l'empobriment de la regió i que moltes finques, considerant les peduliars característiques de la terra, quedessin gairebé mal explotades o fins i tot abandonades al no poder -en aquell moment - substituir l'arròs per un altre mena de conreu.

Pere Coll i Rigau, natural de Torroella de Montgri, va tornar el 1894 de Cuba on havia fet fortuna amb els mistos i el tabac. Com tants altres indianos va comprar propietats i terrenys a Torroella i a Pals, però ell ho feia amb la intenció de reprendre el cultiu de l’arròs. Amb aquest propósit va sol·licitar permís, que li atorgaren el 1900, sota la premissa de fer un sanejament de les estructures de rec i que s’establís un sistema per evitar que l’aigua quedes estancada, que era el que produïa la proliferació de les larves i del mosquit Anòfels, causant de les epidèmies. 

Hi ha que aclarir que en el passat donats els drets d'alguns pocs sobre l'aigua el que la convertía en un bé car, molts cultivadors tractaven de conservar-la el màxim possible en els terrenys de cultiu, el que comportava que les aigües es corrompessin i donessin peu a les epidemies esmentades.

Els veïns, de Pals sobre tot, van acullir amb alegria la possibilitat de reanudar el cultiu i mes amb les garanties de salubritat que semblava que s'anaven a introduir.
 ________________________________________________________________
A pesar de las acciones de Gaietana y sus seguidores el cultivo del arroz continuó hasta que el año 1837, ante una epidemia de malaria que en L'Escala mató a 408 personas en pocos días, las autoridades, basándose en los informes médicos, determinaron la prohibición de cultivar arroz. A pesar de ello, se prosiguió con el cultivo de secano. Esta prohibición se mantuvo hasta finales del siglo XIX.

Esta situación produjo el empobrecimiento de la región y que muchas fincas, teniendo en cuenta las peculiares características de la tierra, quedasen mal explotadas o incluso abandonadas, al no poder - en aquel momento - sustituir el arroz por otro tipo de cultivo.

Pere Coll i Rigau, natural de Torroella de Montgri, regresó el 1894 de Cuba donde se había enriquecido gracias a los fósforos y al tabaco. Como tantos otros indianos, compró propiedades y terrenos en Torroella y en Pals, pero el lo hizo con el propósito de reanudar el cultivo del arroz. Con este objetivo solicitó permiso, que le otorgaron el 1900, bajo la premisa de hacer un saneamiento de las estructuras de riego y que se estableciese un sistema para evitar el estancamiento del agua, que era lo que producía la proliferación de las larvas y del mosquito Anófeles, causante de las epidemias.

Hay que aclarar que en el pasado, dados los derechos de algunos pocos sobre el agua lo que la convertía en un bien caro, muchos cultivadores trataban de conservarla el máximo posible en los terrenos de cultivo, lo que comportaba que las aguas se corrompiesen y diesen lugar a las comentadas epidemias.


Los vecinos, de Pals sobre todo, acogieron con alegría la posibilidad de reanudar el cultivo, teniendo en cuenta además las garantías de salubridad que parecía que se iban a introducir.


No hay comentarios: