23 junio 2016

De navegacions varies

Has llegit això Jordi?

En Lluis m'allargava un diari de naútica que havia arreplegat del Club Nautic de Mao una mica abans, quan anà a fer la caminada matinera.

Estavem esmorçant a la coberta del barco, amarrat al moll. De moment el sol ens inundava i l'aire era el típic de l'estiu que ja treia el naç per la cantonada. Però jo havía recopilat les cartes de predicció meteorológica i sabia que mes tard aquest bon ambient canviaria i en el canal entre Menorca i Mallorca ens trobariem vents forts, de força 4/5, pluja i onatge notable. Calia que ens afanyessim a sortir per a evitar-ho en lo possible.

Distret llegía el titular i de cop em va interessar en el que deia. Parlava d'un vaixell, un veler perdut a finals d'abril en el trajecte des de Cannes a Palma de Mallorca. El vaixell anomenat Sirius, havía de participar en una regata de vaixells classics, en la que competeixen barcos d'una certa antigüitat.

Va sortir de Cannes en condicions adverses, vent de tramuntana de força 5 i, malgrat que el tripulaven mariners experts, el Golf de Lleó es molt perillos, el vaixell va desapareixer i no se sap res dels tripulants. Val a dir que aquests vaixells no reuneixen les mateixes condicions de navegació que els mes moderns. Aquest va ser construit el  1937 i no tenía compartiments estancs, ni tan sols portava radio-balisa.

Immediatament em va venir al cap la oferta de'n Carles, d'anar a buscar un vaixell classic a Banyuls, per a dur-lo fins a Barcelona, travesía que es va anul.lar. Fins i tot vaig mirar quin era aquell vaixell i vaig veure que s'anomenava Halloween i per tant vaig descartar que fos el mateix.

Amb aquesta noticia venía tambè una anàlisi de les condicions atmosfériques que de tant en quant, unes cinquanta vegades a l'any, es produeixen en el canal que aquell dia atravesseriem: tempestes que es desencadenen gairebe sense avisar, amb vents intensos de tramuntana i fort onatge.

Amb un encongiment d'espatlles li vaig tornar el diari a en Lluis, tot dient-li que no em semblava la millor lectura abans de començar la navegació.

Per la tarda ens vam trobar amb les condicions anunciades, tot i que no amb tanta pluja com assenyalaven les cartes meteorológiques. Per nosaltres, perquè de lluny si que veiem una bona amanida. El vent i les altes ones però ens van acompanyar i ens van fer ballar de valent fins que arribarem a situar-nos a sotavent de la costa mallorquina.

Vam respirar alleujats temporalment, perquè per el dia següent, el darrer de navegació, també estaven anunciats forts vents de garbi per el trajecte en el que navegariem.

Despres de passar la nit a Cala d'Or, sortirem a navegar amb rumb a Palma. La primera part de la navegació podriem dir que va ser plàcida, però tant bon punt deixarem endarrera el far de Ses Salines, es va tornar a desencadenar un infern fet aigüa.

El vaixell donava unes aparatoses pantocades, i semblava que s'anes a partir a cada moment. Jo tenía confiança degut a la experiencia de navegacions anteriors en aquest mateix barco, que m'havien demostrat fins a quin punt era fiable.

En aquest viatge algo va fallar: a unes vint milles del destí es va obrir una via d'aigua al casc. El primer que s'adonà vaig ser jo, perquè notava com els plans, la terra, s'aixecava sota els meus peus cada cop que una onada ens feia escorar. Vaig treure una de les tables per a accedir a la sentina i en aquell moment l'aigua va brollar amb força. En Lluis i jo ens vam mirar i se que automàticament tots dos vam pensar en el mateix, el maleït article que haviem llegit el dia anterior sobre el Sirius. Però no vam dir res i ens dedicàrem tots quatre a fer el possible per mantenir el barco flotant.

Com la llei de Murphy està per algo, la bomba d'aigua de la sentina no funcionava perquè (ho he sabut avui) estaba plena de merda. Aixì donç aquest tram del viatge el vam haver de fer treient l'aigua de la sentina amb l'ùnica galleda que teniem i que per acabar d'adobar-ho, estava a punt de partir-se. Al final la treiem amb cassoles.

Tot i que anavem molt escorats pel vent, les onades, i l'aigua que per a l'amura d'estribor entrava a xorro, el barco va aguantar fins el port de Palma i vam poder desembarcar molt fets pols, però sans i estalvis.

Una experiencia mes. Però us haig de confesar que en alguns moments no les tenía totes.



No hay comentarios: