01 mayo 2015

Contestació a la fiscal general de l'estat espanyol

Sra., per molt que voste vulgui vestir-se de seda...l'unic oscurantisme es el que hi ha per part de qui nega als habitants d'un pais el dret a la lliure expressió del que consideren millor per els seus ciutadans. L'unic oscurantisme es el de remar en contra de la democracia. L'unic oscurantisme es el de voler anihilar una identitat, una cultura, un sentiment i d'aquesta intenció voste n'es una mes que conspicua representant, per molt que se li ompli la boca d'Il.lustració, de la que segurament nomes n'ha sentit parlar. O potsser nomes invoca l'il.lustració en la seva vessant despótica.

Sra., nomes per fer servir aquestes apreciacions es califica voste soleta. Es una digna representant de l'Inquisició. Catalans, a veure si us deixeu d'hosties partidistes d'una vegada i esteu per lo que heu d'estar: unitat d'acció en front de tanta miseria.


28 enero 2015

Un paper a terra no importa

Tot passejant la gosseta pel mati. A quatre passes de mi un home va a entrar en el seu cotxe aparcat a la vorera i se’n adona que en el parabrises hi te un paper publicitari.


Em mira i sense dubtar-ho agafa el paper, l’arruga i el llença a terra.

 

Home! -  li dic - no es que aquest entorn sigui el mes net del mon, però penso que no costa gaire tirar el paper a la paperera, que no està lluny. L’home, ja pujant al seu cotxe m'etziba:  “Així els donem feina als qui recullen les escombraries” .

 

Li dic que em sembla una resposta cínica, que si aquests son els valors que vol transmetre a fills/es i nets/es (l'home te aspecte de tenir-ne) però tant s’hi val, perquè sense fer-me cas, arrenca i se’n va.

 

I jo em quedo mirant-lo i pensant que així va la cosa. Un paper no te cap importància. Nomes que, mirant el lloc es veuen papers, llaunes, restes de menjar i tota mena de deixalles pel terra. Suposo que hi ha molta gent que com aquell bon senyor pensa que està be donar molta feina a qui recull les escombraries.

 

De moment però, el que hi vivim a prop ens fotem i hem d’aguantar aquesta mena de “solidaritat”, trepitjant la merda que altres deixen pel mig.


    (La foto no correspon a l'incident d'aquest mati, però, "aquellos polvos trajeron estos lodos", 
     no se si m'enteneu)

15 enero 2015

Llimona, escultor



Visitant l’exposició sobre l’escultor Llimona en el Museu Europeu d’Art Modern, m’he retrobat amb escultures familiars per mi. Aquest escultor que va néixer el 1864 i mori el 1934 va deixar la seva  empremta artística en molts indrets de Barcelona, ben coneguts per tothom qui estimi aquesta ciutat: a la plaça Catalunya, al Parc de la Ciutadella, a l’escalinata de l’Ajuntament, davant dels palaus firals a Montjuïc, amb l’estàtua de Ramon Berenguer IV o el monument al Dr. Robert, actualment a la Plaça Tetuan,  i a tants llocs...
Possiblement es menys coneguda la seva producció artística en monuments funeraris, dels que hi ha mostres a Montjuïc, al cementiri d’Arenys, al de Figueres i fins i tot lluny de Catalunya, a Cantàbria, a Extremadura o a Argentina, per exemple.
Alguns episodis desafortunats a la seva vida, com la mort ben joves de la seva dona i de la filla gran li van atorgar un caràcter introspectiu i pessimista, remarcat a mes per una salut delicada que el va acompanyar durant la seva vida.
Les seves obres tenen una bellesa etèria i delicada, sensual en el cas de les reproduccions femenines i idealitzada en el de les masculines.
Us deixo algunes fotografies meves d’escultures signades per aquest gran escultor.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------
Visitando la exposición sobre el escultor Llimona en el Museo Europeo de Arte Moderno, me he reencontrado con esculturas familiares para mí. Este escultor que nació en 1864 y murió en 1934 dejó su huella artística en muchos lugares de Barcelona, bien conocidos por todos quienes amen esta ciudad: en la Plaza Catalunya, en el Parque de la Ciudadela, en la escalinata del Ayuntamiento, delante de los palacios feriales de Montjuïc, con la estatua de Ramón Berenguer IV o el monumento al Dr. Robert, actualmente en la Plaza Tetuán y en tantos lugares...
Quizás es menos conocida su producción artística en monumentos funerarios de los que hay muestras en el de Montjuïc, en el de Arenys, en el de Figueres, y también lejos de Catalunya, en Cantabria, en Extremadura o en Argentina, por ejemplo.
Algunos episodios desafortunados de su vida como la muerte temprana de su esposa y de su hija mayor, le otorgaron un carácter introspectivo y pesimista, remarcado además por una salud delicada que le acompañó durante su vida.
Sus obras tienen  una belleza etérea y delicada, sensual en el caso de las reproducciones femeninas, e idealizada en el de las masculinas.
Os dejo algunas fotografías mías de esculturas firmadas por este gran escultor.




 













En aquesta fotografía del taller de l'escultor,
la persona de mes a la dreta era el meu avi per part
de mare.

En esta fotografía del taller del escultor,
la persona de más a la derecha era mi abuelo materno.