En aquesta època
de l’any sempre m’ha donat per pensar en deserts, en països exòtics, llunyans,
en viatges arriscats. Potser influït per
l’arrencada del Paris Dakar. Potser perquè a l’hivern apeteix fugir cap a altres
indrets.
El cas es que
aquest any també m’han vingut aquestes evocacions i per a pal·liar
aquestes imaginacions, avui hem decidit
fer de turistes a casa nostra i ens hem anat a conèixer el Born, donç no havíem visitat encara les
noves instal·lacions inaugurades el passat mes de Setembre.
A mes, fer un
tomb per el Barri Gòtic sempre es atractiu.
El que s’ha fet
allí, independentment del que s’hi vol
commemorar, es prou interessant. La remodelació ha convertit el que en temps era el rebost de
Barcelona en un monument.
Recordo el Born
quan hi passava gairebé cada dia quatre vegades per anar a col·legi a peu,
estalviant-me així els cèntims que em donàvem els pares per el tramvia. Les botigues de salaons, d’espècies, les
parades de verdures, la gresca dels venedors amb els compradors. El colors de
tot això m’impregnà els ulls i la
memòria i es d’aquells records que se’t fan presents de tant en tant.
Quan el van
tancar com a mercat, entrà en una certa decadència, havent servit fins i tot
com a espai per organitzar festes i
revetlles. Desprès els polítics no es posaven d’acord amb el comès que se l’hi
havia de donar.
Fins que al fer
excavacions es van posar al descobert
les restes de les construccions que
desprès del 1714 es van fer enderrocar per a deixar espai per la Ciutadella. I
això va donar un nou caire i orientació a l’espai del Born, que es el que te
ara.
I per a rematar
la visita, acabàrem celebrant-ho en el Xampanyet, bodega antiga i tradicional
del carrer Montcada on tinguérem la oportunitat de satisfer el paladar, tot contemplant
com turistes d’ulls esquinçats fotografiaven delerosament les tapes.
El comentari
sobre aquesta visita el vaig preparar dies endarrere. Avui quan l’afegeixo al
meu blog no em queda mes remei que pensar en el succés que es va produir ahir en alguns dels carrers que també recorrerem, el de Barra de Ferro i el de Mirallers, que va suposar la mort
d’un home apunyalat i ferides greus a un altre. I un calfred m’ha copçat al
pensar en la fragilitat humana. La de les víctimes es clar. I també, sigui qui
sigui, la de l’assassí.
