16 marzo 2014

La immigració - 3


La força de treball.

 

L’ésser humà ha de treballar per aconseguir cobrir les seves necessitats. Per tant la possibilitat de treballar es un dret de tots els habitants del planeta.

 

Però la evolució econòmica i tecnològica esta produint situacions en que cada cop mes hi ha mes dificultats per a obtenir un treball retribuït. Per una part, en un sistema que premia la competitivitat per damunt de qualsevol altre valor, les empreses estan constantment buscant formes d’estalviar-se costos i els costos mes importants, els fixes, son els corresponents als de personal.

 

La tecnologia es un formidable aliat per aconseguir aquests objectius i contribueix a que cada dia mes es facin servir sistemes informàtics, mecanitzats o robotitzats que eliminen llocs de treball.

 

Que aquests mitjans serveixin per paliar o eliminar l’exposició a treballs de risc o que substitueixin a la mà humana en aquelles feines on la hiper-precisió  es absolutament necessària, es comprensible. No que s’utilitzin simplement per a millorar els resultats de empreses i corporacions.

 

He llegit que ha estat dissenyat un robot que es capaç de bastir edificis, degudament programat i controlat. Quants llocs de treball eliminarà aquest invent? Però es que la següent pregunta es, qui podrà comprar les vivendes que construeixin aquests robots, o altres bens que s’hagin fabricat amb forta intervenció de la tecnologia, si en el mon arribem a tenir una massa enorme de gent en atur, sense ingressos per a poder comprar-les? Això ja està passant actualment.

 

Un altre risc es que aquestes masses de persones sense ingressos – i aquí tornem a parlar d’immigració – es moguin per fugir de la pobresa i assaltin els països on creuen que poden obtenir un remei a la seva situació I això també esta passant ja, com ho demostra la pressió per arribar a Europa sigui per Lampedusa, per Ceuta o Melilla o per tants altres llocs! Posar mes tanques o mes patrulleres per a frenar-los no resoldrà la qüestió.

 

La tecnologia, les organitzacions politiques i econòmiques han de fer-se servir per   a obtenir el millor rendiment i en les millors condicions, però això no treu que s’hagin de garantir ingressos i llocs de treball preferentment en els llocs de residencia de les persones.  Es necessària una política de caire mundial que tendeixi a evitar la pèrdua de llocs de treball i fomenti la creació i distribució a nivell planetari de feina per tot els essers humans.

                                                                                                                            (seguirà)

Los Sirex

No hacían falta muchas dotes de observador para darse cuenta que la edad promedio de los que asistíamos al acto estaba más cerca de los 65 que de los 50. Y ya es decir.

Ahí estaban, señoras que les habían dicho a los hijos que este fin de semana no podían hacerse cargo de los nietos. Y se habían emperifollado con lo que cada cual entendía que eran galas apropiadas, si bien hay que reconocer que hoy en día ya no existe una distancia tan abismal entre lo que visten las jovencitas y lo que lucen las abuelas. Incluso diría que muchas  de estas tienen incluso un gusto más sofisticado para combinar pantalones ajustados con blusas o jerséis de los que dejan un hombro al descubierto.

Y también mucha barrigota masculina y pantalones sujetados con tirantes. Ahí si que no había gran competencia de vaqueros ajustados o cazadoras de cuero.

Pero lo que si se respiraba en el ambiente era mucha ilusión. Esto se detectaba en el local a rebosar, en los ojos brillantes y en la manera de corear todas y cada una de las canciones que los Sirex cantaron ayer  en el centro L'Amistat  de mi pueblo.

Y ellos  estuvieron a la altura de las circunstancias. Cantaron y tocaron con ganas canciones miles de veces entonadas, pero igual de frescas como las sentíamos en aquella época en que nuestros años adolescentes nos lo hacían ver todo con  el brillo de la novedad y de la emoción.

Ellos también están en esa edad en la que lo más normal es que seas abuelo, De hecho al guitarra baja le nació ayer mismo su quinto nieto. Lo que no impide que le echen arrestos a subirse a un escenario y saber comunicar esa “trempera” que arrastra.

Buena noche, no para nostálgicos, para ilusionados.

Un video resumen de la actuación: .http://youtu.be/NR_5d_qrvng

14 marzo 2014

La immigració - 2



Les matèries primeres



Els qui pretenen controlar les matèries primeres en benefici propi no els importa el que passa amb la població. Utilitzen a altres persones per aconseguir els seus objectius, sense que els afecti que la intervenció d’aquestes persones moltes vegades comporti humiliació, explotació i misèria. D’aquí que en països amb grans riqueses naturals hi ha molta gent que no te cobertes les seves necessitats mínimes i fins i tot passa gana. Es impactant l’anunci que se sent  aquests dies: “900 milions de persones se’n van a dormir cada dia amb fam”.



El Papa Francesc diu: “Es necessari trobar la forma en la que tothom pugui beneficiar-se dels fruits de la terra”. Però la forma i el contexte en que es produeix aquest missatge estàn orientats a despertar la compassió i procurar l’ajuda, la solidaritat, la caritat. No hi ha prou amb això.



La terra es l’habitat de la humanitat, dels éssers que hi vivim, sense exclusions. Per tant, la producció que aporta, sigui agrícola, mineral, de recursos alimentaris, hìdrics o energètics, etc. han de ser patrimoni de tots els habitants de la terra. L’explotació i repartiment de tots aquests bens no pot estar en mans de uns quants que es decantin cap el benefici propi i excloent dels demés.



En els termes de globalització, s’ha arribat  també a l’enteniment de que hi ha models de sostenibilitat per a la raça humana,  comuns a tots els habitants del planeta. Criteris que es refereixen als recursos bàsics com el dret a l’alimentació, a la salut i a la sanitat, a la cura de les persones dependents, o dels que arriben a la vellesa. A l’educació bàsica en las matèries que ajudin a les persones a desenvolupar les seves capacitats, a integrar-se en la societat, al respecte als demés, a la multiculturalitat convivencial i al respecte de l’entorn. 



Això es tant important per la pervivencia de la humanitat que la gestió i la decisió sobre els recursos que proporciona la terra i la inversió dels seus beneficis hauria d’estar confiada de manera global a persones agrupades en institucions de poder el.legides de manera democràtica, a nivell planetari, que estiguessin per damunt dels grups que pretenguin exhibir carta de propietat sobre aquests recursos i representin interessos de part.



Sense perjudici de que es compenses de forma adient a aquells que tinguessin la responsabilitat sobre zones productives o tecnològiques d’ampli abast.



I això es tanmateix important per la absoluta i urgent necessitat de que es faci un us responsable i respectuós de l’àmbit planetari,  que rectifiqui les accions agressives en l’explotació dels recursos naturals i en l’emissió de productes que posen en perill l’equilibri natural del planeta, com tot el que produeix l’efecte hivernacle, el rescalfament o la contaminació de zones terrestres, marítimes o atmosfèriques, tot i que en molts casos això suposi una aparent involució tecnològica.

                                                                                                   (Seguirà)

12 marzo 2014

La immigració - 1


Tot i que ja he tractat aquesta qüestió altres vegades, es un tema que mereix constant atenció. I no nomes en el nostre entorn immediat: Per exemple, comentaris fets a un article publicat a Le Monde d'avui:                                                                                                    



Vos réactions (2)Réagir


Mont Thabor 11/03/2014 - 13h18

Pourquoi la diversité est-elle vécue comme une richesse aux USA et un danger en France ? Parce que les Américains sont fiers d'être Américains et transmettent cette fierté aux immigrants alors que nous avons honte de notre Histoire ? Parce que les Américains, eux, savent donner un modèle à aimer à ceux qui viennent chez eux ? Vaste sujet qu'il faudrait penser en dehors, et du racisme ordinaire, et de la "honte de l'homme blanc occidental" qui sont les deux faces d'une même bêtise.



@Mont Thabor 11/03/2014 - 16h07

D'abord, le fait que la diversité soit "vécue comme une richesse aux USA" est très discutable: c'est faux en dehors des grandes villes des côtes, et, partout, il s'agit avant tout de communautés qui se parlent à peine et s'ignorent. Ensuite, comparez ce qui est comparable: l'immigration en France et plus généralement en Europe est surtout faite d'immigration de regroupement familial, très peu qualifiée, ce qui est moins le cas aux USA. Réponse à votre question...



Com veieu a tot arreu "cuecen habas".

Jo insisteixo, el problema de la immigració no es un problema local, es un problema mundial que s'origina degut a les diferencies sobre tot econòmiques, però també polítiques, que es donen en el mon.

Es difícil saber si en el cas de que s'assolis un nivell de benestança comparable en tots els països del mon, això determinaria la contenció del flux migratori des dels països pobres als països mes rics. Possiblement hi hauria una contenció de la immigració que origina la misèria.

Però no es gens fàcil canviar el model capitalista d’explotació i acaparament de matèries primeres, mitjans de producció i riquesa econòmica, que està polaritzant-se cada cop mes en mans d’uns quants que disposen dels recursos necessaris per a condicionar la vida d’una immensa població que no te possibilitats d’accedir-hi.

Només cal veure que fins i tot la gent de països que s’autodenominaven d’esquerres, (o encara ho fan) aprofiten les oportunitats del sistema capitalista, fins ara tradicionalment “occidental”, per a acaparar riqueses i explotar mes les poblacions mes desfavorides.

Evidentment això no ho podrien fer sense el concurs de governants corruptes i l’avidesa de multinacionals i grups que controlen als sistemes polítics, movent-los com a titelles.

Els dos principals actius que la humanitat te son les matèries primeres que proporciona el planeta i la força de treball.

                                                                                                                 (Seguirà)